Egipte
És un els Estats
més poblats de l’Àfrica nord-oriental amb una extensió d’1.020.000 km2 i
la seva capital és el Caire. Egipte imita amb Líbia a l’oest, amb el Sudan al
sud, amb la mar Roja a l’est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrània al
nord. La gran majoria de la població viu al voltant del riu Nil i del canal de
Suez. Hi ha zones que estan deshabitades i que pertanyen al desert del Sàhara.
El país és molt
famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus meravellosos
monuments. Actualment, Egipte és àmpliament considerat el principal focus
polític i cultural del món àrab.
Clima:
Deguda a la
situació geogràfica i a les característiques fisiogràfiques del territori, el
clima d’Egipte és predominantment àrid (temperatures extremes amb màximes molt
altes, humitat gairebé inexistent i precipitacions pràcticament nul·les),
llevat de la costa nord, que gaudeix d’un clima de tipus mediterrani sec
(pluviositat abundant durant tot l’any, temperatures suaus a l’estiu i glaçades
a l’hivern).
Les tempestes de
sorra són molt comunes, i s’hi coneixen com a khamsins, que en àrab vol dir “cinquantes”, ja que es diu que hi ha
tempestes de sorra cinquanta dies l’any.
Cultura i tradicions:
La religió és un
aspecte molt important a la cultura egípcia. La gran majoria de la població d’Egipte
professa la religió musulmana, tot i que també hi ha un considerable nombre de
cristians. En el cas dels musulmans existeix la tradició de beure alcohol ni
menjar porc i és molt difícil trobar-se amb aquest animal en el menú de la gran
majoria de restaurants.
Durant el mes de Ramadà,
que dura 30 dies, la majoria d’egipcis compleix amb el ritual de dejú i es
realitzen nombroses donacions de caritat.
En quant al
matrimoni, Egipte va ser un dels primers països a legalitzar-lo.
Aquí tenim els principals Dèus de la cultura egipcia:
El Faraons eren els monarques de l'antic Egipte. Era el líder religiós, civil i militar. Era l'amo de totes les terres. Destacaven pels seus elements a l'hora de vestir, sobretot les seves corones i els seus ceptres.
Faraons Famosos:
TUTANKHAMON:
va ser faraó als 9 anys i als 18 es moria. És la tomba més ben
conservada de totes, ja que ha estat l'única que no ha sigut saquejades
pels lladres de tombes. La va descobrir a la Vall dels Reis en Howard
Carter al 1922.
CLEOPATRA: Va
ser l'última reina d'Egipte. Va perdre la guerra contra els romans. Es
va casar amb Juli Cèsar, emperador de Roma. Va tenir un fill anomenat
Cesarió.
La vida a l'antic Egipte:
La
gran majoria de la població vivia al camp, en petit llogarets
i es dedicava a conrear la terra. Les seves cases eren senzilles, construïdes
amb tova (fang, argila i sorra i amb forma de maó) i amb pocs mobles.
Treballava tota la família, pare,
mare i fills. S’alimentaven d’allò
que cultivaven, es a dir, cereals amb què feien coques, hortalisses,
verdures i fruites. Les famílies eren autosuficients, produïen tot allò que
necessitaven.
També a Egipte existiren grans ciutats en les que vivien el
faraó, els nobles, els sacerdots i els funcionaris, a més a més
dels comerciants , els soldats i els artesans. Les ciutats més famoses
va ser: Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i d’altres.
Destacaven els palaus on vivia el faraó i els nobles i els temples,
que eren les morades dels déus a la terra, i eren de dimensions colossals.
Totes les ciutats importants estaven situades a les ribes del Nil, ja que era
la ruta que comunicava tot el país amb el mediterrani. Tot tipus de
mercaderies i persones viatjaven a través del riu Nil.
Llocs d'interès:
Piràmide de Kheops
Les úniques de les set meravelles del Món Antic que encara es conserven en peus.
Abu Simbel, temple de Ramsés II
El seu nom significa "La munyanya pura" i és un conjunt de temples ordenats construir per Ramsés II. Són dels millors conservats de tot Egipte. Aquests temples no estan en el seu lloc original, sinó que van ser moguts fa gairebé 50 anys.
El motiu d'això va ser que amb la construcció de la represa d'Asuan, els mateixos podien quedar sota l'aigua en quasevol moment, com també mostraven el desgast en els fonaments per l'aigua que corria sota ells.
Colossos de Memnón
Són enormes estàtues que representen a Amenhotep III a les quals diuen gegants perquè la seva altura total és aproximadament de 18 metres.
Temple de Luxor
Aquest temple va ser construit en dos trams, primer per Amenhotep III i després continuat per Ramsés II i que es troba unit al temple de Karnak per un camí cuidat per Esfinxs. Era un lloc de culte on se situaven diversos santuaris i fins i tot en l'actualitat posseeix una petita mesquita.
Economia:
L'economia a Egipte depèn principalment de l'agricultura, les exportacions de petroli i el turisme. Els governs han anat aplicant diferents reformes econòmiques i grans inversions en infranstructures i comunicacions amb l'objectiu de potenciar el país.
El govern extreu els seus principals beneficis del turisme i del trànsit marítim del Canal de Suez.
Egipte en els últims anys ha augmentat la inversió estrangera, fet que ha permès millorar algunes de les infraestructures del país, com per exemple la xarxa ferroviària.
Tot i això, la població segueix perdent riquesa, ja que els preus dels béns bàsics segueixen pujant mentre el poder adquisitiu de la població va disminuint.
Gastronomia:
La gastronomia a egipte és molt variada, rep influències de la cuina mediterrània i africana.
El plats són abundants, sans i simples.
El Foul és el nom del plat nacional egipci (foto). Està fet de faves cuinades amb ceba i llimona.
La carn més utilitzada és el xai, que es prepara cuinat o a la brasa. També el pollastre i un dels plats típics amb aquest aliment és el Molokheya, és un sopa preparada amb diferents espècies i alls i es serveix acompanyada d'arròs i trossos de pollastre.
Sonia Hernández i Fede Hinojal
