---------------------------------------------------------
L’HORT ESCOLAR realitzat per Luisa Reverter i Yolanda Cruz
INTRODUCCIÓ
Des de l'educació intel·lectual, emocional i en valors, volem abordar el respecte i atenció a la natura. I què millor manera per als nens/es que amb l'experiència d'un hort escolar.
El coneixement i respecte a la natura, el gaudir de la bellesa que ens rodeja, les seves possibilitats artístiques, etc… es tractaran, gràcies i des d'aquest projecte, de forma globalitzada i proporcionant així una juxtaposició d'anàlisi i resolució de problemes, des de diferents punts de vista o des de les diferents disciplines escolars.
L'hort escolar enriquirà el coneixement de productes per a la nostra alimentació; les varietats i característiques dels diferents cultius, mode i època de plantació i recol·lecció i les característiques nutricionals (aportacions de vitamines, minerals, etc.) per a cobrir les necessitats de l’ésser humà de forma saludable.
Per tant, el lema d'aquest projecte bé podria ser: “A canvi de tot el que ens dóna la natura, nosaltres la respectarem i la cuidarem”
Per a tot això, aquest treball pretén ser una guia d’allò a dur a terme pel Segon i Tercer Cicle de primària a l’hort escolar. Per dur a terme aquest projecte cal tenir en compte els següents punts:
MARC TEÒRIC
L’hort a l’escola
Durant els últims anys, s’ha començat a valorar l’enorme potencial que aquest espai pot oferir a l’escola, així com de la possibilitat d’introduir aquest tema a qualsevol àrea curricular. L’hort aporta una sèrie d’experiències gratificants, enriquidores i úniques per a l’alumnat, però també per al professorat, com poden ser cavar, regar, sembrar, observar cucs de terra, etc. adaptades a tots els nivells i interessos dels i les alumnes que,
a la vegada, les podem utilitzar com a recurs per a què els nens i les nenes aprenguin continguts curriculars de la gran majoria d’assignatures (coneixement del medi, llengua, educació artística, matemàtiques, educació física, etc).
A banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligència interpersonal entre l’alumnat, entre el professorat i entre aquests dos col·lectius. És a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, per a què s’entrenin en el domini de les habilitats socials i aconsegueixen el desenvolupament i creixement moral, i tot això, englobat en un marc pràctic, vivencial i sobretot, manipulatiu.
En primer lloc i inicialment, l’hort es durà a terme de manera coordinada entre els membres del Segon i Tercer Cicle que vulguin participar, sent encarregats d'això dos mestres (un de cada Cicle).
TASQUES DE L’HORT
Pas 1: Anàlisi del material i eines que disposem
Primerament, abans de començar a plantar i/o sembrar fem un llistat del material i instruments bàsics per treballar un hort:
Fanga: eina que serveix per remoure la terra i esponjar-la.
Aixada, tràmec o càvec: eina que serveix per a cavar i esponjar la terra.
Pala: eina que serveix per a fer sots, recollir, traslladar o remoure la terra.
Rascle o rampí: eina que serveix per a aplanar la terra, desfer petits terrossos o trencar la crosta superficial del terreny.
Aixadeta: eina igual que l’aixada però més petita, que serveix per fer solcs, sembrar, obrir forats, plantar o trasplantar.
Senalla: cabàs que serveix per contenir i transportar terra, adob, la collita,...
Guants de jardiner: guants que serveixen per protegir les mans alhora de realitzar qualsevol treball.
Set de jardineria: set que conté diverses eines i instruments de mida petita, com poden ser un rasclet, una paleta, unes tisores, etc.
Regadora: recipient que serveix per regar.
Mànega: tub flexible que serveix per regar.
Corda de jardiner: és
una corda que es troba agafada per tots dos extrems per unes estaques,
la qual facilita la creació de les fileres per al cultiu.
Motocultor (no del Centre): màquina d’un sol eix que serveix per a conrear i esponjar la terra.
Pas 2: Anàlisi de l’estat de l’hort
Després,
s’ha de tenir en compte l’estat en que es troba l’hort i preparar-lo
per al cultiu. La constitució del sòl és un dels factors fonamentals per
obtenir unes bones collites, així que és molt important preparar bé el
terreny abans de cultivar-hi res. No ha de tenir males herbes, amb un pH
adequat i ha d’estar oxigenat.
Les
plantes i els altres éssers necessiten un sòl que tingui espais buits
entremig i que deixi circular l’aigua per dins seu. Per aconseguir
aquestes condicions s’ha de passar el motocultor, o bé, fer servir
qualsevol eina que serveixi per remoure la terra i esponjar-la, com
poden ser la fanga o l’aixada.
Pas 3: Adobar l’hort i airejar el sòl passant el motocultor
Després de veure en quin estat es troba l’hort, i si no volem tenir un sòl pobre en nutrients, el que hem de fer és adobar-lo.
És preferible no arrencar les males herbes,
adobar directament i després passar el motocultor, ja que d’aquesta
manera els nutrients que han absorbit les herbes torna a passar al sòl.
Hi ha diversos tipus d’adobs (químics, orgànics, líquids, sòlids,...). L’adob orgànic és ecològic i té tots els nutrients necessaris per al cultiu d’hortalisses, els allibera progressivament i els fruits que s’obtenen són 100% naturals i més saludables.
S’ha de repartir l’adob per tot l’espai de manera equitativa. Les millors èpoques per adobar són la tardor i l’hivern, perquè deixen un temps més llarg per a la descomposició.
Pas 4: Dividir l’espai en parcel·les
Es
divideix el terreny en cavallons per allò que anem a plantar.
Facilitant d’aquesta manera l’accés de l’alumnat a la plantació i fent
més clara aquesta al dividir-los per especies o plantes.
Pas 5: Comprar les plantes els bulbs o les llavors
Abans
de comprar, hem de pensar què volem cultivar, tenint sempre el
calendari del llaurador, quant en volem comprar, segons la mida del
cavalló on ho volem cultivar, i quan ho plantarem i/o sembrarem, ja que
si les llavors, els esqueixos i els bulbs passen molts dies sense ser
cultivats es poden morir.
Una
vegada ja ho tenim tot decidit, anirem a la botiga especialitzada en
venta de productes per al camp o bé ho demanarem a l’alumnat.
Seguidament, deixem allò comprat o recollit en un lloc fresc, sec i que
no estigui exposat a la llum directe del sol.
Pas 6: Plantar i sembrar
Parlem de plantar, quan fem servir petites plantes o planter, mentre que quan fem servir llavors parlem de sembrar.
6.1: Sembrar
Com que hi ha diverses maneres de sembrar les llavors, explicarem cada una d’elles a través d’un exemple pràctic:
Faves:
Agafem la corda de jardiner i una estaca; la posem allà on volem que
comenci la filera de faves i l’altra al final (serveix per a tenir la certesa que la filera és recta i no fa zigzag).
Comencem fem un forat dues vegades més profund que la llargada de la
llavor, uns 5cm, hi posem unes 3 llavors, cobrim el forat amb terra i ho tapem. Fem el mateix procediment a uns 15-20 cm
de distància un forat de l’altra (un pam nostre o un peu dels alumnes).
Amb aquesta distància entre faves ens assegurem que cap d’elles tingui
que competir amb la seva veïna pels nutrients, estendre les seves
arrels,... Finalment, es rega una mica.
D’aquesta mateixa manera es sembren, per exemple, els pèsols i les mongetes.
Raves: com que són llavors molt petites, n’agafem un grapat amb la mà, les barregem amb terra i les escampem pel
lloc on volem que creixin, ja que amb aquesta barreja les llavors es
distribueixen millor. Seguidament, hi passem el rasclet de forma que hi
hagi una fina capa de terra per damunt de la zona sembrada, ho tapem amb
els peus, mans o amb la base del rasclet i ho reguem una mica. Quan els
raves estiguin una mica crescuts haurem d’aclarir-los (treure els més
petits i deixar els més vigorosos) aconseguint l’espai necessari entre
ells perquè puguin créixer bé.
Si
en comptes de sembrar les llavors en un quadrant ho volem fer en
rengleres, abans hem de fer un solc d’uns 2cm de profunditat on hi
escamparem les llavors amb la terra i, posteriorment, el taparem.
Així es sembren també els espinacs, les pastanagues, els pèsols,...
6.2: Plantar
Cols: Fem servir la corda de jardiner i fem un solc d’uns 10 cm d’alçada, formant a cada costat
d’aquest un pilonet de terra. A dalt de cada piló hi fem un forat d’uns
4cm de profunditat (el just perquè hi càpiga la part subterrània de
l’esqueix), dipositem un esqueix en el forat i el tapem un poc perquè s’aguanti. Seguidament, fem el mateix procediment a uns 15-20 cm
de distància. Quan ja tenim els dos pilons de terra amb esqueixos
formant dues fileres de cols reguem pel mig, és a dir, pel solc.
Alls: Agafem els alls i separem els grans seleccionant els més bonics. Seguidament, agafem la corda de jardiner, posem una estaca a terra on volem que comenci la filera i l’altra
on volem que acabi. Allà mateix, fem uns clots d’uns 3cm de
profunditat, hi col·loquem un gra amb la punta cap amunt, ja que a la
base de cada all hi ha el disc de la tija d’on sortiran les arrels i es formarà tota la planta. Després ho tapem amb terra. Fem la mateixa operació deixant uns 20 cm de distància entre clot i clot i reguem una mica.
Pas 7: Dur a terme tasques de manteniment
Després de plantar i sembrar s’ha de veure que les hortalisses neixen i creixen, regar-les, arrencar les males herbes, adobar, controlar les plagues i malalties,...
És
aconsellable regar fins que tota la terra quedi humida, no només la
superficial. Per saber-ho, es pot fer un foradet al terra i veure si
tant la part superficial com la inferior estan humides. És molt
important no tendir cap els extrems, ja que si reguem massa rentarem els
nutrients del substrat i si reguem massa poc les plantes patiran estrès hídric (falta d’aigua). El
temps que hem d’esperar entre reg i reg (freqüència de reg) depèn de la
rapidesa amb que l’hort perd l’aigua per evaporació i per transpiració
de les plantes o evapotranspiració. Així doncs, cal observar l’hort de
manera habitual estan atents a les condicions meteorològiques.
Per dur a terme un control de plagues i malalties
hem de fer inspeccions periòdiques visuals dels cultius, ja que els
atacs són més fàcils de combatre al principi. Si descobrim una plaga,
però aquesta no posa en perill la producció no fa falta que hi
intervinguem però és preferible retirar l’insecte
o animal perjudicial i les parts de la planta afectades. Si la plaga
afecta al cultiu, llavors és important actuar de pressa, però sempre
utilitzant mètodes de lluita naturals. Hem de tenir en compte, però, que
no tots els animals són roïns per les plantes, ja que n’hi ha que
ajuden a controlar els insectes perjudicials, com són les marietes i les
sargantanes.
Alguns remeis naturals contra plagues i malalties són els següents:
Atacs d’erugues: diluir el Bacillus Thuringiensis,
un bacteri que es ven en pols, en aigua i aplicar-ho sobre les plantes
que sigui menjades per aquest animal. Les erugues es menjaran les fulles
i aquests bacteris, els quals paralitzaran l’estómac dels animals i es
moriran.
Atacs de fongs: tirar sofre en pols per sobre les plantes afectades, el qual farà una capa
impermeable
que no deixarà entrar la humitat i ajudarà a absorbir els raigs solars
i, per tant, la calor. També s’hi pot tirar cendra, bullir cua de cavall
o fer brou bordelès (brou resultant de la barreja de 225g de sulfat de coure per 23 litres d’aigua i 150g de cal).
Atacs d’ocells: utilitzar un espantaocells, penjar CDs d’una canya, col·locar una xarxa a sobre de les plantes subjectada amb estaques o pals, etc.
Atacs de formigues: escampar cendres pels voltants de la parcel·la.
Etc.
També
podem emprar associacions favorables de plantes, entre hortalisses i
plantes aromàtiques i de cultiu ja que unes atrauen insectes
beneficioses i/o repel·leixen els nocius.
Pas 8: Collir
Com que hi ha diverses maneres de collir, explicarem a l’alumnat cada una d’elles a través d’un exemple pràctic:
Raves: Una vegada els raves tenen una mida adequada, cosa que podem saber mirant la part que surti del sòl, els arrenquem agafant-los per la part més pròxima a terra possible. Així també es cullen les pastanagues.
Bledes: Quan
ja estan ben crescudes amb un ganivet es tallen les fulles que volem, i
poden tornar a créixer vàries vegades. Els espinacs també es cullen
d’aquesta manera, però all arrencar-los no tornen a créixer.
Pèsols: A mesura que les beines dels pèsols van madurant es recullen, tallant el fruit, però sense tibar de la mata, per no fer-la malbé. De la mateixa manera es cullen les maduixes, els pebrots, les carbasses, les faves,...
La collita la durem a terme amb l’alumnat, i sempre amb un adult responsable que vigili. A mesura que es va recol·lectant es poden conservar en un lloc fresc i sec per a repartir-la entre l’alumnat que hi ha participat, fer un taller de cuina, donar-ho al personal de cuina perquè prepari algun plat,...
PROBLEMES I SOLUCIONS
PROBLEMES
SOLUCIONS
Presència de processionària que pateixen
els cedres que hi ha davant de l’hort.
Tocar al Departament de Medi Ambient
perquè actuï.
Redactar una carta sobre el problema, per
part dels alumnes, a algun diari.
Temps meteorològic advers: pedregades i
vent fort.
La única mesura és que l’hort estiga situat
en un lloc arrecerat.
Actes vandàlics.
Fer reflexionar a l’alumnat sobre el
respecte a l’entorn i la importància i
conseqüències de la seva conducta
Falta d’un espai específic per abocar les
deixalles.
Destinar un espai a aquest tipus de brossa
no orgànica (dipòsits).
Pel que fa a les restes orgàniques, abocar-les
al compostador.
Atac d’ocells als pèsols.
Penjar CDs d’un fil que vagi d’extrem a
extrem de la rega. Amb el vent, els discos
es mouran produint reflexos, els quals
espantaran als ocells.
ORGANITZACIÓ
L’organització del nostre hort escolar seria la següent (en cada cas variarà):
Organització de l’alumnat
S'aprofitaran els reforços per partir el nombre d'alumnat i baixar en dos torns. Seria bo que aquest projecte estigués inclòs dins la programació d’aula, deixant, per exemple, una hora setmanal reservada a aquest espai. La resta de l’alumnat es dedicaran al treball a l’aula.
El més adequar és que dels dos mestres, un vaja a l’hort al primer torn i l’altre al següent, de manera que tots dos s’impliquen per igual.
ACTIVITATS DIDÀCTIQUES
Ara us deixem amb unes activitats que nosaltres proposem com a exemples:
TRIMESTRES
ACTIVITATS A REALITZAR
PRIMER TRIMESTRE
Decoració de l’hort. Pintar parets i/o balles.
Divisió de les parcel·les.
Treballar la terra (adobar).
Plantar i sembrar.
SEGON TRIMESTRE
Tasques de manteniment: regar, control de
plagues i malalties, treure males herbes,
col·locar el nom amb etiquetes d’allò
plantat i sembrat,...
TERCER TRIMESTRE
Continuar les tasques de manteniment
Collita de les hortalisses
Venta dels productes al mercat
Tractament del sòl
- BENVINGUDA A L’HORT Es farà un primer contacte en el qual els alumnes coneguin i/o recorden diferents aspectes de l’hort, com pot ser l’espai, les ferramentes i el sistema d’organització a través de fitxes i d’altres recursos.
- ACTIVITATS DE SEGUIMENT: pàgina web, mural, diari de l'hort,.. Confecció d’un mural que es pot penjar a l’entrada de l’escola. En ell podem especificar el curs, les feines realitzades cada setmana i el que teníem plantat i sembrat. Seguir el mateix procediment amb la pàgina web, així com que cada alumne pugui tenir un diari de l'hort. En aquest expressarà i registrarà que fa cada vegada que visita l'hort. També cal tenir un quadern comú on registrar que ha fet cada grup quan ha baixat a l’hort.
- MINI HORT De la cura d’aquest s’encarregaran cada setmana una classe.
- DECOREM L’HORT Des de l’àrea de plàstica pintar murals a les parets i les tanques que rodegen els recintes per tal que sigui més atractiu.
- ESMORZARS DE FINAL DE MES L’últim divendres de mes preparem, junt a l’alumnat i amb l’ajuda de la cuinera, mares,.., un esmorzar a partir dels productes que ens dona l’hort propis de l’època de l’any en que es trobem.
- RECEPTARI Recopilació de les receptes que anem treballant a l’aula i d’altres que s’aniran recollint dels familiars dels alumnes.
- FESTA DE LA TARDOR Aprofitant que en aquesta estació a molts arbres els cauen les fulles i les restes vegetals que es poden trobar al sòl, fer una recol·lecta de tots aquests elements de la natura i confeccionar, amb ells, murals, decoracions, etc.
- CENTREM-NOS EN UNA HORTALISSA I FEM-LA COM A EIX TRANSVERSAL Una manera de fer-ho seria escollir una de les hortalisses plantades a l’hort, com pot ser l’enciam, i realitzar tallers d’amanides a l’hora de plàstica, inventar i cantar cançons de l’enciam a música, a educació física jugar a jocs cooperatius relacionats amb hortalisses (el joc de l’amanida, el joc de la col, etc.), a anglès estudiar-ne el vocabulari, a informàtica buscar informació sobre les característiques de l’enciam, a coneixement del medi treballar-ne el cicle de vida i les seves parts. Una activitat que es pot realitzar en aquest sentit és un “memory” de les hortalisses.
- UNITAT DIDÀCTICA SOBRE ELS ANIMALS INVERTEBRATS FESTA DE LA PRIMAVERA Fer fotografies d’algun element de l’hort i farien un petit estudi sobre el vegetal o animal fotografiat. Per acabar, anirien a la classe d’algun grup que no participa en l’hort i fer-los una exposició fotogràfica. Les imatges més originals es podrien revelar i penjar-se a l’entrada de l’escola.
- COLLIM EL QUE HEM PLANTAT I SEMBRAT
- ANEM A VENDRE AL MERCAT! Fer un mercadet Solidari a l’escola. El motiu d’aquesta activitat és la de vendre les hortalisses i fruits que han recol·lectat amb una bona finalitat.
- ELABOREM UN POWERPOINT Aprofitant totes les fotografies que s’han fet al llarg de tot el curs respecte el projecte d’hort (excursions, activitats de l’aula, tasques de l’hort,esmorzars, tallers de familiars,...) l’alumnat realitzaria una presentació en format PowerPoint. Per dur-ho a terme seria en l’hora d’informàtica
- FESTA DE COMIAT DE L’HORT Realitzar una activitat més lúdic en la qual duríem a terme un taller d’amanides.
- ACTIVITATS DES DE L’ÀREA D’ANGLÈS Fer l’Hort Trilingüe;Treballar el vocabulari bàsic de l’Hort; Aprendre una cançó; Contar contes; Treballar el diàleg a partir d’una simulació d’un mercat amb productes de l’Hort.
ENLLAÇOS
A
continuació us animem a endinseu en aquestes webs on podreu trobar
activitats i informació molt interessant a més d’un munt de recursos per
a què creeu el vostre propi hort escolar!
- www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots els quaderns d’educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF
- www.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb reg incorporat i amb informació general sobre els cultius [conreus].
- www.infoagro.com: web específicament agrícola de caràcter més tècnic per trobar informacions més específiques sobre tot tipus de cultiu.
- www.terra.org: web dedicada a temes d’ecologia que té una ecobotiga on es poden adquirir, entre d’altres coses, compostadors a bon preu.
- http://escolaverdacerdanyola.blogspot.com.es/: web amb herbari virtual creat per aquesta escola. També ens permet accedir a altres herbaris virtuals.
- http://comunidad.eduambiental.org/course/view.php?id=2: web amb material didàctic I recursos educatius.
Finalment us deixem amb una Guia d’orientació per a la implementació i manteniment de l’hort escolar.
================================================================
---------------------------------------------------------
L’HORT ESCOLAR realitzat per Luisa Reverter i Yolanda Cruz
INTRODUCCIÓ
El coneixement i respecte a la natura, el gaudir de la bellesa que ens rodeja, les seves possibilitats artístiques, etc… es tractaran, gràcies i des d'aquest projecte, de forma globalitzada i proporcionant així una juxtaposició d'anàlisi i resolució de problemes, des de diferents punts de vista o des de les diferents disciplines escolars.
L'hort escolar enriquirà el coneixement de productes per a la nostra alimentació; les varietats i característiques dels diferents cultius, mode i època de plantació i recol·lecció i les característiques nutricionals (aportacions de vitamines, minerals, etc.) per a cobrir les necessitats de l’ésser humà de forma saludable.
Per tant, el lema d'aquest projecte bé podria ser: “A canvi de tot el que ens dóna la natura, nosaltres la respectarem i la cuidarem”
Per a tot això, aquest treball pretén ser una guia d’allò a dur a terme pel Segon i Tercer Cicle de primària a l’hort escolar. Per dur a terme aquest projecte cal tenir en compte els següents punts:
MARC TEÒRIC
L’hort a l’escola
Durant els últims anys, s’ha començat a valorar l’enorme potencial que aquest espai pot oferir a l’escola, així com de la possibilitat d’introduir aquest tema a qualsevol àrea curricular. L’hort aporta una sèrie d’experiències gratificants, enriquidores i úniques per a l’alumnat, però també per al professorat, com poden ser cavar, regar, sembrar, observar cucs de terra, etc. adaptades a tots els nivells i interessos dels i les alumnes que,
a la vegada, les podem utilitzar com a recurs per a què els nens i les nenes aprenguin continguts curriculars de la gran majoria d’assignatures (coneixement del medi, llengua, educació artística, matemàtiques, educació física, etc).
A banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligència interpersonal entre l’alumnat, entre el professorat i entre aquests dos col·lectius. És a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, per a què s’entrenin en el domini de les habilitats socials i aconsegueixen el desenvolupament i creixement moral, i tot això, englobat en un marc pràctic, vivencial i sobretot, manipulatiu.
En primer lloc i inicialment, l’hort es durà a terme de manera coordinada entre els membres del Segon i Tercer Cicle que vulguin participar, sent encarregats d'això dos mestres (un de cada Cicle).
TASQUES DE L’HORT
Pas 1: Anàlisi del material i eines que disposem
Primerament, abans de començar a plantar i/o sembrar fem un llistat del material i instruments bàsics per treballar un hort:
Fanga: eina que serveix per remoure la terra i esponjar-la.
Aixada, tràmec o càvec: eina que serveix per a cavar i esponjar la terra.
Pala: eina que serveix per a fer sots, recollir, traslladar o remoure la terra.
Rascle o rampí: eina que serveix per a aplanar la terra, desfer petits terrossos o trencar la crosta superficial del terreny.
Aixadeta: eina igual que l’aixada però més petita, que serveix per fer solcs, sembrar, obrir forats, plantar o trasplantar.
Senalla: cabàs que serveix per contenir i transportar terra, adob, la collita,...
Guants de jardiner: guants que serveixen per protegir les mans alhora de realitzar qualsevol treball.
Set de jardineria: set que conté diverses eines i instruments de mida petita, com poden ser un rasclet, una paleta, unes tisores, etc.
Regadora: recipient que serveix per regar.
Mànega: tub flexible que serveix per regar.
Corda de jardiner: és
una corda que es troba agafada per tots dos extrems per unes estaques,
la qual facilita la creació de les fileres per al cultiu.
Motocultor (no del Centre): màquina d’un sol eix que serveix per a conrear i esponjar la terra.
Pas 2: Anàlisi de l’estat de l’hort
Després,
s’ha de tenir en compte l’estat en que es troba l’hort i preparar-lo
per al cultiu. La constitució del sòl és un dels factors fonamentals per
obtenir unes bones collites, així que és molt important preparar bé el
terreny abans de cultivar-hi res. No ha de tenir males herbes, amb un pH
adequat i ha d’estar oxigenat.
Les
plantes i els altres éssers necessiten un sòl que tingui espais buits
entremig i que deixi circular l’aigua per dins seu. Per aconseguir
aquestes condicions s’ha de passar el motocultor, o bé, fer servir
qualsevol eina que serveixi per remoure la terra i esponjar-la, com
poden ser la fanga o l’aixada.
Pas 3: Adobar l’hort i airejar el sòl passant el motocultor
Després de veure en quin estat es troba l’hort, i si no volem tenir un sòl pobre en nutrients, el que hem de fer és adobar-lo.
És preferible no arrencar les males herbes,
adobar directament i després passar el motocultor, ja que d’aquesta
manera els nutrients que han absorbit les herbes torna a passar al sòl.
Hi ha diversos tipus d’adobs (químics, orgànics, líquids, sòlids,...). L’adob orgànic és ecològic i té tots els nutrients necessaris per al cultiu d’hortalisses, els allibera progressivament i els fruits que s’obtenen són 100% naturals i més saludables.
S’ha de repartir l’adob per tot l’espai de manera equitativa. Les millors èpoques per adobar són la tardor i l’hivern, perquè deixen un temps més llarg per a la descomposició.
Pas 4: Dividir l’espai en parcel·les
Es
divideix el terreny en cavallons per allò que anem a plantar.
Facilitant d’aquesta manera l’accés de l’alumnat a la plantació i fent
més clara aquesta al dividir-los per especies o plantes.
Pas 5: Comprar les plantes els bulbs o les llavors
Abans
de comprar, hem de pensar què volem cultivar, tenint sempre el
calendari del llaurador, quant en volem comprar, segons la mida del
cavalló on ho volem cultivar, i quan ho plantarem i/o sembrarem, ja que
si les llavors, els esqueixos i els bulbs passen molts dies sense ser
cultivats es poden morir.
Una
vegada ja ho tenim tot decidit, anirem a la botiga especialitzada en
venta de productes per al camp o bé ho demanarem a l’alumnat.
Seguidament, deixem allò comprat o recollit en un lloc fresc, sec i que
no estigui exposat a la llum directe del sol.
Pas 6: Plantar i sembrar
Parlem de plantar, quan fem servir petites plantes o planter, mentre que quan fem servir llavors parlem de sembrar.
6.1: Sembrar
Com que hi ha diverses maneres de sembrar les llavors, explicarem cada una d’elles a través d’un exemple pràctic:
Faves:
Agafem la corda de jardiner i una estaca; la posem allà on volem que
comenci la filera de faves i l’altra al final (serveix per a tenir la certesa que la filera és recta i no fa zigzag).
Comencem fem un forat dues vegades més profund que la llargada de la
llavor, uns 5cm, hi posem unes 3 llavors, cobrim el forat amb terra i ho tapem. Fem el mateix procediment a uns 15-20 cm
de distància un forat de l’altra (un pam nostre o un peu dels alumnes).
Amb aquesta distància entre faves ens assegurem que cap d’elles tingui
que competir amb la seva veïna pels nutrients, estendre les seves
arrels,... Finalment, es rega una mica.
D’aquesta mateixa manera es sembren, per exemple, els pèsols i les mongetes.
Raves: com que són llavors molt petites, n’agafem un grapat amb la mà, les barregem amb terra i les escampem pel
lloc on volem que creixin, ja que amb aquesta barreja les llavors es
distribueixen millor. Seguidament, hi passem el rasclet de forma que hi
hagi una fina capa de terra per damunt de la zona sembrada, ho tapem amb
els peus, mans o amb la base del rasclet i ho reguem una mica. Quan els
raves estiguin una mica crescuts haurem d’aclarir-los (treure els més
petits i deixar els més vigorosos) aconseguint l’espai necessari entre
ells perquè puguin créixer bé.
Si
en comptes de sembrar les llavors en un quadrant ho volem fer en
rengleres, abans hem de fer un solc d’uns 2cm de profunditat on hi
escamparem les llavors amb la terra i, posteriorment, el taparem.
Així es sembren també els espinacs, les pastanagues, els pèsols,...
6.2: Plantar
Cols: Fem servir la corda de jardiner i fem un solc d’uns 10 cm d’alçada, formant a cada costat
d’aquest un pilonet de terra. A dalt de cada piló hi fem un forat d’uns
4cm de profunditat (el just perquè hi càpiga la part subterrània de
l’esqueix), dipositem un esqueix en el forat i el tapem un poc perquè s’aguanti. Seguidament, fem el mateix procediment a uns 15-20 cm
de distància. Quan ja tenim els dos pilons de terra amb esqueixos
formant dues fileres de cols reguem pel mig, és a dir, pel solc.
Alls: Agafem els alls i separem els grans seleccionant els més bonics. Seguidament, agafem la corda de jardiner, posem una estaca a terra on volem que comenci la filera i l’altra
on volem que acabi. Allà mateix, fem uns clots d’uns 3cm de
profunditat, hi col·loquem un gra amb la punta cap amunt, ja que a la
base de cada all hi ha el disc de la tija d’on sortiran les arrels i es formarà tota la planta. Després ho tapem amb terra. Fem la mateixa operació deixant uns 20 cm de distància entre clot i clot i reguem una mica.
Pas 7: Dur a terme tasques de manteniment
Després de plantar i sembrar s’ha de veure que les hortalisses neixen i creixen, regar-les, arrencar les males herbes, adobar, controlar les plagues i malalties,...
És
aconsellable regar fins que tota la terra quedi humida, no només la
superficial. Per saber-ho, es pot fer un foradet al terra i veure si
tant la part superficial com la inferior estan humides. És molt
important no tendir cap els extrems, ja que si reguem massa rentarem els
nutrients del substrat i si reguem massa poc les plantes patiran estrès hídric (falta d’aigua). El
temps que hem d’esperar entre reg i reg (freqüència de reg) depèn de la
rapidesa amb que l’hort perd l’aigua per evaporació i per transpiració
de les plantes o evapotranspiració. Així doncs, cal observar l’hort de
manera habitual estan atents a les condicions meteorològiques.
Per dur a terme un control de plagues i malalties
hem de fer inspeccions periòdiques visuals dels cultius, ja que els
atacs són més fàcils de combatre al principi. Si descobrim una plaga,
però aquesta no posa en perill la producció no fa falta que hi
intervinguem però és preferible retirar l’insecte
o animal perjudicial i les parts de la planta afectades. Si la plaga
afecta al cultiu, llavors és important actuar de pressa, però sempre
utilitzant mètodes de lluita naturals. Hem de tenir en compte, però, que
no tots els animals són roïns per les plantes, ja que n’hi ha que
ajuden a controlar els insectes perjudicials, com són les marietes i les
sargantanes.
Alguns remeis naturals contra plagues i malalties són els següents:
Atacs d’erugues: diluir el Bacillus Thuringiensis,
un bacteri que es ven en pols, en aigua i aplicar-ho sobre les plantes
que sigui menjades per aquest animal. Les erugues es menjaran les fulles
i aquests bacteris, els quals paralitzaran l’estómac dels animals i es
moriran.
Atacs de fongs: tirar sofre en pols per sobre les plantes afectades, el qual farà una capa
impermeable
que no deixarà entrar la humitat i ajudarà a absorbir els raigs solars
i, per tant, la calor. També s’hi pot tirar cendra, bullir cua de cavall
o fer brou bordelès (brou resultant de la barreja de 225g de sulfat de coure per 23 litres d’aigua i 150g de cal).
Atacs d’ocells: utilitzar un espantaocells, penjar CDs d’una canya, col·locar una xarxa a sobre de les plantes subjectada amb estaques o pals, etc.
Atacs de formigues: escampar cendres pels voltants de la parcel·la.
Etc.
També
podem emprar associacions favorables de plantes, entre hortalisses i
plantes aromàtiques i de cultiu ja que unes atrauen insectes
beneficioses i/o repel·leixen els nocius.
Pas 8: Collir
Com que hi ha diverses maneres de collir, explicarem a l’alumnat cada una d’elles a través d’un exemple pràctic:
Raves: Una vegada els raves tenen una mida adequada, cosa que podem saber mirant la part que surti del sòl, els arrenquem agafant-los per la part més pròxima a terra possible. Així també es cullen les pastanagues.
Bledes: Quan
ja estan ben crescudes amb un ganivet es tallen les fulles que volem, i
poden tornar a créixer vàries vegades. Els espinacs també es cullen
d’aquesta manera, però all arrencar-los no tornen a créixer.
Pèsols: A mesura que les beines dels pèsols van madurant es recullen, tallant el fruit, però sense tibar de la mata, per no fer-la malbé. De la mateixa manera es cullen les maduixes, els pebrots, les carbasses, les faves,...
La collita la durem a terme amb l’alumnat, i sempre amb un adult responsable que vigili. A mesura que es va recol·lectant es poden conservar en un lloc fresc i sec per a repartir-la entre l’alumnat que hi ha participat, fer un taller de cuina, donar-ho al personal de cuina perquè prepari algun plat,...
PROBLEMES I SOLUCIONS
PROBLEMES
|
SOLUCIONS
|
Presència de processionària que pateixen
els cedres que hi ha davant de l’hort.
|
Tocar al Departament de Medi Ambient
perquè actuï.
Redactar una carta sobre el problema, per
part dels alumnes, a algun diari.
|
Temps meteorològic advers: pedregades i
vent fort.
|
La única mesura és que l’hort estiga situat
en un lloc arrecerat.
|
Actes vandàlics.
|
Fer reflexionar a l’alumnat sobre el
respecte a l’entorn i la importància i
conseqüències de la seva conducta
|
Falta d’un espai específic per abocar les
deixalles.
|
Destinar un espai a aquest tipus de brossa
no orgànica (dipòsits).
Pel que fa a les restes orgàniques, abocar-les
al compostador.
|
Atac d’ocells als pèsols.
|
Penjar CDs d’un fil que vagi d’extrem a
extrem de la rega. Amb el vent, els discos
es mouran produint reflexos, els quals
espantaran als ocells.
|
ORGANITZACIÓ
L’organització del nostre hort escolar seria la següent (en cada cas variarà):
Organització de l’alumnat
S'aprofitaran els reforços per partir el nombre d'alumnat i baixar en dos torns. Seria bo que aquest projecte estigués inclòs dins la programació d’aula, deixant, per exemple, una hora setmanal reservada a aquest espai. La resta de l’alumnat es dedicaran al treball a l’aula.
El més adequar és que dels dos mestres, un vaja a l’hort al primer torn i l’altre al següent, de manera que tots dos s’impliquen per igual.
ACTIVITATS DIDÀCTIQUES
Ara us deixem amb unes activitats que nosaltres proposem com a exemples:
TRIMESTRES
|
ACTIVITATS A REALITZAR
|
PRIMER TRIMESTRE
|
Decoració de l’hort. Pintar parets i/o balles.
Divisió de les parcel·les.
Treballar la terra (adobar).
Plantar i sembrar.
|
SEGON TRIMESTRE
|
Tasques de manteniment: regar, control de
plagues i malalties, treure males herbes,
col·locar el nom amb etiquetes d’allò
plantat i sembrat,...
|
TERCER TRIMESTRE
|
Continuar les tasques de manteniment
Collita de les hortalisses
Venta dels productes al mercat
Tractament del sòl
|
- BENVINGUDA A L’HORT Es farà un primer contacte en el qual els alumnes coneguin i/o recorden diferents aspectes de l’hort, com pot ser l’espai, les ferramentes i el sistema d’organització a través de fitxes i d’altres recursos.
- ACTIVITATS DE SEGUIMENT: pàgina web, mural, diari de l'hort,.. Confecció d’un mural que es pot penjar a l’entrada de l’escola. En ell podem especificar el curs, les feines realitzades cada setmana i el que teníem plantat i sembrat. Seguir el mateix procediment amb la pàgina web, així com que cada alumne pugui tenir un diari de l'hort. En aquest expressarà i registrarà que fa cada vegada que visita l'hort. També cal tenir un quadern comú on registrar que ha fet cada grup quan ha baixat a l’hort.
- MINI HORT De la cura d’aquest s’encarregaran cada setmana una classe.
- DECOREM L’HORT Des de l’àrea de plàstica pintar murals a les parets i les tanques que rodegen els recintes per tal que sigui més atractiu.
- ESMORZARS DE FINAL DE MES L’últim divendres de mes preparem, junt a l’alumnat i amb l’ajuda de la cuinera, mares,.., un esmorzar a partir dels productes que ens dona l’hort propis de l’època de l’any en que es trobem.
- RECEPTARI Recopilació de les receptes que anem treballant a l’aula i d’altres que s’aniran recollint dels familiars dels alumnes.
- FESTA DE LA TARDOR Aprofitant que en aquesta estació a molts arbres els cauen les fulles i les restes vegetals que es poden trobar al sòl, fer una recol·lecta de tots aquests elements de la natura i confeccionar, amb ells, murals, decoracions, etc.
- CENTREM-NOS EN UNA HORTALISSA I FEM-LA COM A EIX TRANSVERSAL Una manera de fer-ho seria escollir una de les hortalisses plantades a l’hort, com pot ser l’enciam, i realitzar tallers d’amanides a l’hora de plàstica, inventar i cantar cançons de l’enciam a música, a educació física jugar a jocs cooperatius relacionats amb hortalisses (el joc de l’amanida, el joc de la col, etc.), a anglès estudiar-ne el vocabulari, a informàtica buscar informació sobre les característiques de l’enciam, a coneixement del medi treballar-ne el cicle de vida i les seves parts. Una activitat que es pot realitzar en aquest sentit és un “memory” de les hortalisses.
- UNITAT DIDÀCTICA SOBRE ELS ANIMALS INVERTEBRATS FESTA DE LA PRIMAVERA Fer fotografies d’algun element de l’hort i farien un petit estudi sobre el vegetal o animal fotografiat. Per acabar, anirien a la classe d’algun grup que no participa en l’hort i fer-los una exposició fotogràfica. Les imatges més originals es podrien revelar i penjar-se a l’entrada de l’escola.
- COLLIM EL QUE HEM PLANTAT I SEMBRAT
- ANEM A VENDRE AL MERCAT! Fer un mercadet Solidari a l’escola. El motiu d’aquesta activitat és la de vendre les hortalisses i fruits que han recol·lectat amb una bona finalitat.
- ELABOREM UN POWERPOINT Aprofitant totes les fotografies que s’han fet al llarg de tot el curs respecte el projecte d’hort (excursions, activitats de l’aula, tasques de l’hort,esmorzars, tallers de familiars,...) l’alumnat realitzaria una presentació en format PowerPoint. Per dur-ho a terme seria en l’hora d’informàtica
- FESTA DE COMIAT DE L’HORT Realitzar una activitat més lúdic en la qual duríem a terme un taller d’amanides.
- ACTIVITATS DES DE L’ÀREA D’ANGLÈS Fer l’Hort Trilingüe;Treballar el vocabulari bàsic de l’Hort; Aprendre una cançó; Contar contes; Treballar el diàleg a partir d’una simulació d’un mercat amb productes de l’Hort.
ENLLAÇOS
A
continuació us animem a endinseu en aquestes webs on podreu trobar
activitats i informació molt interessant a més d’un munt de recursos per
a què creeu el vostre propi hort escolar!
- www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots els quaderns d’educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF
- www.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb reg incorporat i amb informació general sobre els cultius [conreus].
- www.infoagro.com: web específicament agrícola de caràcter més tècnic per trobar informacions més específiques sobre tot tipus de cultiu.
- www.terra.org: web dedicada a temes d’ecologia que té una ecobotiga on es poden adquirir, entre d’altres coses, compostadors a bon preu.
- http://escolaverdacerdanyola.blogspot.com.es/: web amb herbari virtual creat per aquesta escola. També ens permet accedir a altres herbaris virtuals.
- http://comunidad.eduambiental.org/course/view.php?id=2: web amb material didàctic I recursos educatius.
Finalment us deixem amb una Guia d’orientació per a la implementació i manteniment de l’hort escolar.
Treball en parelles:
LES TÈCNIQUES D'ESTUDI A L'ESCOLA
Per Joan Guerrero i Àngel NogueiraL’aprenentatge depèn de l’estudi i no només és important quant s’estudia, sinó també com s’estudia. La clau és aprendre a aprendre, i s’aprèn gràcies a estratègies i tècniques. Ensenyem una tècnica quan volem que l’alumnat conegui i utilitzi un procediment per afavorir la tasca de l’estudi, amb coneixement sobre quines són les avantatges d’un procediment sobre un altre, en funció de l’activitat que s’ha de realitzar, o sobre quan i perquè és útil una tècnica en qüestió.
Així doncs, les tècniques d’estudi s’erigeixen en un conjunt d’eines, fonamentalment lògiques, que ajuden a millorar el rendiment i faciliten el procés de memorització i estudi. Com que està directament vinculat al procés d’aprenentatge, des de la funció docent hem de tenir cura de preveure activitats per a l’ensenyament d’aquestes tècniques a l’alumnat.
MOTIVACIÓ I ORGANITZACIÓ
Evidentment, abans de res cal mentalitzar-se sobre la necessitat d’haver d’estudiar, com a font primera de motivació per articular les eines necessàries per a què aquest treball sigui més efectiu. Superat aquest primer requisit, és molt important l’organització: que l’alumne/a tingui en compte tot allò que fa al llarg del dia, i que confeccioni un horari realista i que pugui complir. Per tant és important que per començar, sigui important analitzar amb l’alumnat individualment la seva manera d’estudiar.
EL MÈTODE D’ESTUDI
El mètode d’estudi que s’utilitzi a l’hora d’estudiar té una importància decisiva ja que els continguts o matèries que cal estudiar per ells mateixos no provoquen un estudi eficaç, si no és que busquem un bon mètode que ens faciliti la seva comprensió, assimilació i posada en pràctica.
És fonamental l’ordre. És vital adquirir uns coneixements, de manera ferma, sistemàtica i lògica, ja que la desorganització dels continguts impedeix la seva fàcil assimilació i s’obliden amb facilitat.
En general és important que transmetem a l’alumnat les següents recomanacions per a dissenyar un bon mètode d’estudi:
1. Organització del material de treball.
2. Distribuir el temps de forma flexible, adaptada a canvis i a circumstàncies.
3. Tenir en compte les dificultats concretes de cada matèria.
4. Descobrir el ritme personal de treball.
5. Ser realista i valorar la capacitat de comprensió, memorització...
6. Començar pels treballs més difícils i deixar els més fàcils pel final.
7. Memoritzar informacions, comprendre-les i fixar-les.
8. No estudiar matèries que puguin interferir-se.
Un bon mètode es pot dividir en les següents fases:
1. Prelectura. Primera ullada que se li dóna a un tema per a saber que tracta i extreure així una idea general, que freqüentment està expressada en el títol.
2. Lectura comprensiva. Llegir detingudament els textos sencers. Les paraules o conceptes que es desconeguin es cercaran en el diccionari o enciclopèdia.
3. El subratllat. Assenyalar les paraules o frases que considerem més importants d’un tema.
4. L’esquema. Consisteix en expressar gràficament i degudament jerarquitzades les diferents idees d’un tema, la seva estructura.
5. El resum. Extreure d’un text tot allò que ens interessa saber i volem aprendre. S’escriu allò que s’ha subratllat afegint-hi les paraules que faltin per a què el text escrit tingui sentit.
6. Memoritzar. Fixar, gravar en la memòria els coneixements que volem posseir per a després poder recordar-los.
Així doncs, els docents tenim la necessitat de tractar i convidar a practicar els nostres alumnes en cadascuna d’aquestes tècniques per així ajudar-los a interioritzar-los, que esdevinguin un hàbit i procediment de treball, i a descobrir i autoanalitzar la manera de treballar per ajudar a construir l’estil propi d’estudi.
ENLLAÇOS D’INTERÈS
A continuació us presentem una selecció d'enllaços que esperem us siguin útils:
Una pàgina web
premiada pel MEC que ha estat dissenyada per a què els alumnes naveguin i
aprenguin tècniques i hàbits d’estudi.
Aquesta web
de tècniques d’estudi vol ajudar-te en dos aspectes, d’una banda, a practicar
habilitats bàsiques per qualsevol aprenentatge, i d’altre banda, a ampliar els
recursos per estudiar millor.
Comença amb
un test d’habilitats i tècniques d’estudi
Una presentació en slideshare
Activitats en
paper
Alguns blogs
interessants
================================================================
Treball en parelles:
TREBALLEM LA CAPUTXETA VERMELLA!
(Realitzat per Sandra Colomer Padrosa i Sara Dionisio Ruiz)
Descripció
dels personatges:
Caputxeta: És una nena
de poble, la més bonica de totes i molt estimada per l'àvia i la mare. És una
nena indefensa amb bones intencions,
però de vegades no fa gaire cas del que li diu la
seva mare i va una mica a la seva.
Llop: És malvat, ferotge
i amb males intencions. Segons el conte, no es pot saber res del seu físic;
només es pot fer una descripció psicològica, podríem dir que la descripció és
només de caràcter.
Àvia: Persona adulta
indefensa. S’estima molt a la seva neta, la Caputxeta i li agrada molt que la
visiti.
Mare: la mare és una persona
que es cuida i es preocupa de que no passi res al seus fills, en aquest cas la
seva filla, la Caputxeta Vermella. És una mare protectora, ja que li diu que no
parli amb desconeguts i que vagi directe a casa l’àvia pel camí que ella sap
sense torbar-se amb res.
Versions
del conte:
I ara pensa per un
moment en quantes versions de la
Caputxeta Vermella coneixes... Moltes, no?
Aquest conte, que com molts
altres prové de la tradició oral, va ser escrit per primera vegada per Charles
Perrault al 1967 i inicialment, no era
tant un conte per a nens/es, sinó que amagava el tema de les submissions i perversions humanes, però aquesta segurament no sigui la versió més coneguda.
Posteriorment, cap al 1815, els
germans Grimm creen una versió que segur
que recordarem molts de nosaltres, on la Caputxeta es lliura de la mort gràcies a un
caçador que la treu de la panxa del llop junt amb la seva àvia, per desprès,
posar-li tot de pedres dins per tal que es mori.
Però és al segle XX on trobem
moltes noves versions sobre aquest clàssic universal, on la Caputxeta no sols es
mostra com una nena innocent que desafia les recomanacions d’una mare, que com
totes, sempre té la raó, sinó que és una jove resolta que té un fort caràcter i
que fins i tot, s’encarrega de matar al llop amb una pistola que porta amagada
perquè ara ja no és gens innocent, sinó que és molt previnguda i sap que els
llops et poden menjar...
Existeixen moltes altres
versions més lliures però altament recomanables, algunes les podeu veure en la següent llista que va
elaborar la Teresa
Colomer que pertany al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat
Autònoma
file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/Downloads/Llista_Caputxetes.pdf
També teniu aquesta web
on podeu veure algunes imatges sobre el conte i recomanacions diverses:
I per últim, un molt bon
treball sobre aquest clàssic que a més, ens dóna molta informació sobre
l’evolució del conte:
És la Caputxeta un personatge
creat per atemorir-nos i que veiem què passa si atenem a les veus desconegudes?
O es tracta més del viatge interior cap al desconegut que tots hem volgut
realitzar en algun moment de les nostres vides?
I vosaltres, què en penseu?
Sandra Colomer i Sara Dionisio
================================================================
EL LABORATORI:
L'EXPERIMENTACIÓ DE CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI
AL CICLE MITJÀ
Aquest article esdevé d'un projecte que es va portar a terme en una escola, l'objectiu del projecte era fer servir el laboratori, per tal de compaginar els continguts que es donaven a l'aula amb l'experimentació dels mateixos. Aquest laboratori estava totalment equipat, feia molt poc que l'havien renovat i tenien un munt de material per fer servir.
Vam haver de preparar tot el material didàctic entre els mestres que ens havia tocat aquest projecte, vam haver de dedicar-li moltes hores, però va valdre la pena!
En aquest article bàsicament el que volem és compartir la nostra experiència amb altres mestres que estiguin interessats en portar a terme l'experimentació a l'aula. Per aquest motiu hem penjat totes les pràctiques que vam fer per al Cicle Mitjà, per a 3r i per a 4t, l'hem intentat organitzar per nivells, però heu de tenir en compte que alguns s'han fet tant a 3r com a 4t.
La nostra experiència és que els nens agraeixen molt el poder veure, tocar, fer, i fins i tot, ensenyar als altres... tot allò que han pogut experimentar i lligar amb els coneixements que s'han impartit a l'aula, gaudien molt quan s'adonaven de les relacions existents entre el llibre i la realitat. A vegades, no era un treball només de mitja hora o d'una hora, sinó que havien de fer una observació i fer les seves hipòtesis al cap d'una, dos, tres o quatre setmanes, ells feien aquest seguiment amb molt entusiasme i volien arribar fins a la conclusió més verídica, fins i tot ens paraven pels passadissos per dir-nos alguna de les seves hipòtesis o conclusions per comprovar si l'havien encertat, això era la impaciència que tenien i a la mateixa vegada les ganes d'aprendre! Però, és clar, nosaltres havíem de mantenir-nos al marge, perquè fossin ells els veritables protagonistes dels descobriments, havien de ser ells els petits científics del nostre futur!!!
Per aquest motiu, us presentem a continuació les pràctiques que vam fer amb els nostres alumnes de Cicle Mitjà. Esperem i desitgem que us siguin ben profitoses i que algun dia en trobem algun alumne que ens digui que ha descobert alguna cosa...
Eloy Martínez Panadès i Sofia Alejandro
Experiments realitzats amb els nens de 3r.
Vam haver de preparar tot el material didàctic entre els mestres que ens havia tocat aquest projecte, vam haver de dedicar-li moltes hores, però va valdre la pena!
En aquest article bàsicament el que volem és compartir la nostra experiència amb altres mestres que estiguin interessats en portar a terme l'experimentació a l'aula. Per aquest motiu hem penjat totes les pràctiques que vam fer per al Cicle Mitjà, per a 3r i per a 4t, l'hem intentat organitzar per nivells, però heu de tenir en compte que alguns s'han fet tant a 3r com a 4t.
La nostra experiència és que els nens agraeixen molt el poder veure, tocar, fer, i fins i tot, ensenyar als altres... tot allò que han pogut experimentar i lligar amb els coneixements que s'han impartit a l'aula, gaudien molt quan s'adonaven de les relacions existents entre el llibre i la realitat. A vegades, no era un treball només de mitja hora o d'una hora, sinó que havien de fer una observació i fer les seves hipòtesis al cap d'una, dos, tres o quatre setmanes, ells feien aquest seguiment amb molt entusiasme i volien arribar fins a la conclusió més verídica, fins i tot ens paraven pels passadissos per dir-nos alguna de les seves hipòtesis o conclusions per comprovar si l'havien encertat, això era la impaciència que tenien i a la mateixa vegada les ganes d'aprendre! Però, és clar, nosaltres havíem de mantenir-nos al marge, perquè fossin ells els veritables protagonistes dels descobriments, havien de ser ells els petits científics del nostre futur!!!
Per aquest motiu, us presentem a continuació les pràctiques que vam fer amb els nostres alumnes de Cicle Mitjà. Esperem i desitgem que us siguin ben profitoses i que algun dia en trobem algun alumne que ens digui que ha descobert alguna cosa...
Eloy Martínez Panadès i Sofia Alejandro
Experiments realitzats amb els nens de 3r.
Experiments realitzats amb els nens de 4t.
Tot seguit us mostrem unes quantes pàgines web on podeu trobar molta informació i molts recursos per treballar a l'àrea de Coneixement del medi natural social i cultural, sobretot pel que fa a l'experimentació.
- http://www.xtec.cat/escola/web_cien/#
- http://www.gencat.cat/economia/ur/noticies/8802581.html
- http://www.tv3.cat/videos/1640859/Experiments-casolans
- www.xtec.cat/centres/a8023566/web%20ei/index.htm
Finalment, esmentar la importància que té l'adquisició dels coneixements científics i tecnològics en l’educació primària. L'alumnat ha de començar a afrontar la recerca de possibles respostes a problemes o qüestions del seu entorn que siguin socialment rellevants i possibilitin donar sentit a les seves actuacions i, al mateix temps, apreciar el plaer que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i la utilitat de l’aplicació de procediments i d’actituds científiques.
UNITAT DE PROGRAMACIÓ D’EQUILIBRIS PER A CICLE MITJÀ
Esther Falces i Toni Medina
OBJECTIUS:
1. Desenvolupar l’equilibri corporal millorant la coordinació d’accions i moviments.
2. Mantenir posicions determinades en situacions estàtiques i dinàmiques amb o sense
objectes.
3. Adquirir confiança en postures d’equilibri.
4. Assimilar el concepte d’equilibri.
CONTINGUTS:
PROCEDIMENTALS:
1. Observació i experimentació de moviments corporals i postures bàsiques.
2. Activitats que impliquin una adequació de l’equilibri canviant la base de
sosteniment i l’alçada.
3. Activitats jugades que impliquin situacions d’equilibri canviant.
DE FETS CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1. Situació d’equilibri canviant la base de sosteniment per provocar situacions
d’equilibració i desequilibració.
2. Utilització d’habilitats bàsiques.
3. Observació de situacions d’equilibri a la vida quotidiana i l’esport.
ACTITUDS, VALORS I NORMES:
1. Presa de mesures de seguretat en les activitats que ho requereixen.
2. Prendre consciència de les possiblitats i limitacions de cada alumne.
3. Interès per augmentar la competència en l’habilitat motora.
METODOLOGIA: Descobriment guiat i resolució de problemes perquè els/les alumnes
puguin experimentar amb el propi cos.
AVALUACIÓ:
Observació i control dels exercicis. Primer hi ha una avaluació inicial per veure si algun
alumne té dificultats en algun aspecte a treballar. En l’avaluació sumativa es faran
exercicis iguals o semblants (incrementant dificultat gradualment) per veure el progrés
en la unitat de programació.
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
PART INICIAL:
1- Viva San Fermín": 4 bancs repartits per l'espai. 5 alumnes són bous i duran una tela per diferenciar-se, la resta són "mozos". Els primers començaran a córrer des d'un cantó de la pista després que els segons hagin cantat la cançó de San Fermín. Els bous poden pegar al cul als "mozos" si no estan sobre un banc. De tant en quant cridar "canvi de banc". En passar una estona canviar els bous i tornar a començar. Variant: aguantar a peu coix sobre un banc i si cauen anar a un altre.
2- “Combat pirata”: 6 bancs paral·lels i separats el màxim possible. Es col·loquen dos nens a sobre del banc i amb una mà han de empènyer l’altre pirata sense caure. Guanya el nen que no caigui del banc. Ho fan vàries vegades amb diferents pirates i podem canviar les posicions de combat.
DESENVOLUPAMENT:
1- "Cercles de colors": repartir per l'espai cercles de 3 colors: verds, grocs i vermells. 3 la duen amb mocador, a qui toquin li passen. Per estar a salvo, poden entrar a un cercle: si és vermell han d'aguantar l'equilibri amb 1 punt de recolzament, si és groc amb 3 si és verd amb 5. Fomentar la creativitat de les posicions. Poden sortir del cercle quan vulguin. Els qui no tenen cercle, poden entrar si toquen el cap del que hi ha dins, que haurà de sortir i obligatòriament anar a un altre cercle.
2- “L’estruç”: Tots els nens es situen dispersos per la pista. Un grup de 6 nens persegueixen la resta. Quan un nen que és perseguit, està a punt de ser atrapat, pot parar i aixecar una cama d’estruç. Llavors no el poden atrapar. Si et toquen amb els dos peus a terra et transformes en caçador. Guanya l’últim estruç.
TORNADA A LA CALMA:
1.-EL VENT
Per parelles un fa d’arbre i l’altre de vent. El vent bufa i l’arbre s’ha de moure segons d’on vingui el vent. Al cap d’un temps, canvi de rols.
2.- El pèndol
Agrupats en trios. Un dels tres nens es col·loca en el centre i els altres dos nens als costats i mirant-se. El del mig es deixa caure cap en davant o endarrere en posició ferma i amb els peus junts i clavats a terra perdent l’equilibri. Els companys hauran d’estar preparats amb els braços per rebre’l i empenya ’l cap a l’altre company i així successivament. Després es canvien els rols.
ESPAIS D’EXPERIMENTACIÓ
(Montse Tort i... Yolanda?)
A l’aula de P-3 disposem de molts racons i joguines: a la classe sempre trobem una caseta amb la seva cuina, mobiliari, estris i nines; un racó de construccions amb peces de fusta o plàstic, la consulta del metge, un racó de cotxes, amb sort amb una gran catifa amb els carrers representats, etc. Amb aquests tipus de jocs els nens poden crear, construir, representar accions de la vida quotidiana, jugar, passar una estona agradable i divertir-se. 
Aquest any, però, hem decidit substituir moltes d’aquestes joguines i racons per d’altres menys tradicionals i convencionals: espais amb grans taules on es pot tocar, manipular i experimentar amb diversos materials com ara farina de blat, farina de galeta, xocolata, aigua, cigrons i altres llegums, arròs, sal gruixuda, glaçons, pedres, troncs, pinyes, aglans, fulles… la llista de materials no és tancada, i sovint, són els propis infants els que incorporen nous elements per entretenir-se i investigar.
Alguns d’aquests racons els hem instal·lat a dins de l’aula, altres, als espais comuns del parvulari i d’altres, a l’exterior, al pati.
Tot i que aquestes activitats es fan a la classe de P3, sovint compartim la nostra nova manera de jugar amb els companys i companyes de les altres classes del parvulari.
El resultat és meravellós. Els nens i nenes poden escollir lliurement a quin racó poden anar. El paper de l’adult és d’acompanyant en el joc i en el procés d’aprenentatge que es crea a partir d’aquestes situacions. No tenim una llista on digui a quin racó ha d’anar cada infant. És totalment lliure. L’infant sap i coneix les normes per estar i jugar a cada espai, i ell mateix ha de saber i reconèixer si es troba bé per romandre en ell.
Accions com omplir i buidar, deixar un recipient ple, mig buit o mig ple; observar el moviment; si al trasvassar els materials cauen de pressa o a poc a poc, observar les propietats dels materials: sòlid, líquid…si faig això em taco, si faig això altre em mullo, tastar, aprendre a partir del propi joc o del company del costat.
-----------------------------------------------
IDEES PER A UN BLOG DE LLENGÜES
(Martina Zamora i Meritxell Carreras)
A mida que anem aprofundint en els blogs com a recurs didàctic més me n'adono de les possibilitats que ofereixen i del fet que seran cada vegada més necessaris per aconseguir que l'escola i els seus mètodes d'aprenentatge s'acostin cada cop més al món que ens envolta.
Creiem que els blogs són un recurs molt interessant per establir una interacció dinàmica i real amb els alumnes , els mestres i els pares. La idea que un grup d'alumnes-pares-col·legues de professió comparteixi un mateix blog facilita la interrelació i l’enriquiment mutu entre els diferents agents que intervenen en l’educació dels infants.
Com a mestres de llengua podríem confeccionar un blog que tingués dues parts ben diferenciades:
- Presentació i intercanvi de fonts d’informació i recursos de llengua classificats segons diferents habililitats i/o tipologies textuals orals i escrites (comprensió, lectura, audicions, cançons…)
Les possibles activitats a proposar podríen ser:
- Per als alumnes:
- Publicacions individuals o compartides de diferents tipologies textuals i temàtiques: descripcions físiques acompanyades d’imatges, endevinalles, receptes...
- Presentació de cançons en posts, o vídeos, o karaokes.
- Presentació i votacions de treballs realitzats pels alumnes.
- Presentació de feines escanejades .
- Narració d’experiències personals o grupals.
Enllaços:
Primària llengua catalana, castellana i anglesa:
- Publicació personal d’opinions, reflexions, idees i dubtes relacionats amb aspectes de llengua.
- Presentació i intercanvi de recursos.
Enllaços:
Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya:
dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3628009.pdf
- Publicació d’experiències, suggeriments, idees sobre l’àrea de llengua.
- Intercanvi de recursos.
- Presentació d’activitats de llengua en el marc de les noves tecnologies.
Ara bé, el fet que anem coneixent els avantatges pedagògics dels blogs i que els utilitzem per fer un treball que s’estengui més enllà de l’aula, també ens fa coneixedors dels inconvenients que se’n deriven, com són els dubtes sobre la propietat intel·lectual dels materials que s’hi publiquen i la seguretat a internet. Així doncs, per poder gestionar el blog i seleccionar els continguts a publicar, s’han de tenir en compte tot un seguit d’aspectes legals recollits en les següents lleis:
- La Llei de la Propietat Intel·lectual (LPI)
En aquesta adreça es pot consultar la llei i s’hi poden trobar respostes a molts dels dubtes que es tinguin sobre la propietat intel·lectual.
- La Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LODP)
En aquest enllaç trobem la llei sencera per consultar en diferents formats. Ens parla sobre que s’ha de fer amb les dades de les persones que tenim a l’escola.
En aquest link es responen a les preguntes més freqüents sobre la seguretat a internet.
En general hi ha dues idees que s’han de recordar, d’una banda cal que recordem que “Tot el que és a la xarxa és públic però no necessàriament lliure o obert; i que un contingut lliure no és necessàriament un contingut lliure d’ús”. (Fragment extret de la presentació Material docent: drets d'autor, llicències lliures i recursos 2.0 de Josep Bargalló, 2014) http://www.slideshare.net/JosepBargallo/material-docent-drets-dautor-llicncies-lliures-i-recursos-20. I d’una altra banda, que mentre treballem les llengües en els nostres blogs d’escola, també hem de formar alumnes que siguin competents digitalment i siguin capaços d’interactuar amb la Xarxa 2.0 amb seguretat.
================================================================
Unitat de programació de Futbol-Flag.
Perquè el futbol flag?
Aquesta sessió de football flag està situada a 6è de primària ja que és un esport d'aprenentatge tècnic i tàctic de força complexitat, però plantejada amb una progressió metodològica amb adaptacions de diferents jocs preesportius, de manera que sigui un aprenentatge divertit i que enganxi a tots, tenint en compte la diversitat. Les adaptacions materials són bàsiques, per això és important utilitzar pilotes adequades a la seva edat i disposar dels cinturons i flags, que són les cintes de colors adherides per un velcro al cinturó i que fan la funció de "placatge" al ser estirades per l'adversari.
El futbol flag és un joc que possibilita adquirir noves experiències motrius, on l'èxit personal no té lloc si no és compartit amb tots els jugadors de l'equip i en el que l'estratègia d'equip i la pressa de decisions anteriors a les jugades a realitzar són fonamentals, per la qual cosa ens permetrà desenvolupar diferents aspectes més complexos en relació a l'edat dels nois i noies.
El futbol flag ajuda a treballar principis físics bàsics: millora la coordinació de mans gràcies a la forma ovoide de la pilota, que fa que les reaccions siguin imprevisibles, augmenta la velocitat i l'agilitat per esquivar adversaris, i al ser un joc d'equip potencia la sociabilitat.
OBJECTIUS D'APRENENTATGE DE LA UNITAT DIDÀCTICA
- Conèixer les característiques i les regles bàsiques del futbol americà en la seva variant escolar: football-flag
- Executar les habilitats de passar, llançar, recepcionar en cursa o estàticament, córrer amb la pilota i oposar-se a aquestes accions.
- Utilitzar alguna de les estratègies més essencials d'aquest esport de forma cooperativa.
- Treballar les qualitats físiques de forma genèrica mitjançant les activitats i habilitats motrius relacionades amb aquest esport.
- Respectar el nivell d'habilitat dels companys i companyes, les normes i els resultats.
ACTIVITATS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE (sessió 1)
Aula
- Visualització dels videos:Què és futbol flag?
Futbol flag a 6è
- Entrega i explicació del reglament i vocabulari: Down, touchdown, extrapoint, hand off, safety, scrimmage, snap, path, fumble, zona de gol... i les possibles adaptacions
Pati de l'escola
- El joc de roba flags: tots contra tots intentant agafar el màxim de flags dels companys-es o fer la variant del joc de l'aranya (l'aranya-flag) on l'aranya ha d'intentar treure el flag (mocador) del company-a quan passen per la zona.
Part principal:
- Joc de les 10 passades amb la pilota de football flag
- La pilota asseguda
- jocs per practicar aspectes tècnics-tàctics:
* La passada i recepció en cursa
* Situacions d'atac: rutes de passada; bomba, corner, ganxo, la font, banda...
* Participació rotativa dels diferents jugadors del football flag: quaterback o base, receiver, center, running back
Tornada a la calma:
- Assemblea valorativa dels punts forts i febles de la sessió: Temps, actitiud davant l’activitat, participació, comprensió de les activitats,…
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:
- Identificar com a valors fonamentals dels jocs, l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb ells.
- Mostrar coneixement de les característiques i les regles bàsiques del football flag
- La pràctica i el desenvolupament de les habilitats tècniques i la pressa de decisions en el joc d’equip.
- Participar de forma adequada i cooperativa en alguna de les estratègies bàsiques d’aquest joc.
- La participació activa en el treball de les qualitats físiques de forma genèrica mitjançant les activitats i habilitats motrius relacionades amb aquest esport.
- Realitzar correctament el CLIC sobre el Football Flag
- El respecte al nivell d’habilitat dels companys i companyes, a les normes i els resultats.
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ : que, com i quan avaluar
AVALUACIÓ INICIAL
- El professor preguntarà verbalment quins coneixements teòrics i/o pràctics tenen del FUTBOL FLAG
- Es realitzaran activitats (passades, recepcions en cursa...) i jocs relacionats amb aquest esport; el professor/a omplirà una llista de control ordinal.
AVALUACIÓ FORMATIVA O PROCESSUAL
- Feed back verbal i de correcció d’habilitats tècniques i de propostes tàctiques.
- Procediments d’observació: Registre diari d’aspectes actitudinals com l’esforç personal, la cooperació, la participació, el seguiment de les normes, etc., a través d’una llista de control actitudinal.
- Registre anecdòtic dels progressos i/o dificultats que van tenint a nivell tècnic i tàctic.
- Seguiment de la realització del CLIC
AVALUACIÓ SUMATIVA O FINAL
- Valoració del treball realitzat amb el CLIC.
- contrastar els resultats de les observacions realitzades, amb l’avaluació inicial i la final
- Coavaluació: Es realitzaran dos partits amb 4 equips. Dos equips juguen i els companys avaluen, apuntant les observacions en una escala de classificació qualitativa.
- Recull, interpretació i valoració de tota la informació registrada.
AUTOAVALUACIÓ – COAVALUACIÓ:
- Full de reflexió autoavaluativa individual
- Avaluació recíproca entre parelles.
METODOLOGIA (estratègies, situacions i activitats d’aprenentatge i d’avaluació)
Pedagogia de les situacions: aprenentatge durant la pràctica real de joc i plantejaments basats en situacions problema
- Tècnica d’ensenyament: Instrucció directa al principi per incrementar la seguretat i mitjançant la recerca principalment en l’aplicació de la tàctica.
- Estils d’ensenyament: Assignació de tasques en circuits i escalfament i estiraments autònoms. Descobriment guiat previ a la pràctica de tècniques i patrons motors.
- Estratègia en la pràctica: Global
- Tipus de tasques: Definides i semidefinides
- Organització: Tasques simultànies (en l’escalfament i jocs grupals), consecutives ( llançaments, recepcions...) i alternatives (en avaluació recíproca)
- Activitats en gran grup, subgrups i per parelles.
- Motivació: La novetat de l’esport i la pròpia competició ja és motivant. Presentar les activitats de forma lúdica.
ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. (reforç i ampliació)
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES:
- Alumnes amb deficit motòrics: Hi ha situacions on no pugui integrarse en un grup o activitat, es pot organitzar un grup reduït fent un joc adaptat o diferent. En situacions competitives es pot reduir o ampliar el nombre d’integrants del grup.
- Alumnes amb dèficits auditius: facilitar la lectura labial, completar les explicacions orals amb elements visuals i modelatge. Assegurar-se que coneix normes i pautes a seguir. Anticipar vocabulari nou o activitats noves. Canviar els senyals acústics per gestuals i no fer canvis constants d’agrupaments. Tutoria entre iguals (quan acaba el joc l’alumne que està al seu costat li toca i li diu que s’acabat)
- Alumnes amb dèficit atenció: Contacte ocular o proximitat física amb la nena, assegurant la seva atenció: Instruccions d’una en una, concretes, curtes,positives i motivants. Assegurar-se de la seva comprensió. Supervisió i reforç constant. Formació de grups homogenis o heterogenis en funció de l’objectiu o contingut a treballar i dels diferents nivells de coneixement i experiència.
RECURSOS DIDÀCTICS:
-INSTAL.LACIONS:Pista poliesportiva.
-MATERIALS: pilotes de football flag (o rugbi tamany aleví-infantil), cinturons i cintes flag, mocadors, cons, pilotes de tennis,pilotes de plàstic,bancs, piques, màrfegues, pissarra vileda, ordinadors connectats a internet
-ÚS DE LES TIC:Realització del programa JCLIC sobre el football flag, a través de la xtec
-RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES (INTERDISCIPLINARIETAT):
-RELACIÓ AMB ELS TEMES TRANSVERSALS: Educació per a la salut i per a la igualtat de sexes. TIC
-REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA: Avaluació UP per part de l’alumne i procés d’ensenyament per part del professor
Miguel Angel Alfonso i Pedro Soriano
Molt bona idea!!!
ResponEliminaSara Dionisio Ruiz
A mi també em sembla bona idea!
ResponElimina