Els teus pares quin ofici tenen?
Els oficis es perden. Preguntes als nens de que fan els pares i no saben que dir, Aqui posarem les noticies dels Oficis.
Si voleu hi podeu inserir imatges.
De què fan els pares?
Mare: assessora fiscal
La
meva mare és assessora fiscal. Treballa en un despatx cèntric de
Barcelona. Tot el dia està fent operacions i calculant números dels seus
clients.
Els hi porta tots els comptes i els hi fa de guia en les seves economies.
Qualsevol dubte que tinguin sobre com pagar un rebut o com
fer una compra de molts diners van a preguntar-ho a la meva mare.
A
casa hi ha un despatx amb estanteries plenes de llibres i llibres que
només parlen de lleis que no he entès mai. Són llibres molt gruixuts, amb lletra molt petita i a sobre no hi ha dibuixos.
Pare: comercial
El meu pare és
comercial. Un comercial es dedica a vendre productes als seus clients.
Concretament, el meu pare és comercial d'una ferreteria. Ven tot tipus
de productes que trobem en una ferreteria però no ho fa a la botiga,
sinó amb el seu cotxe.
Ell
va als seus clients i els hi ven el material. Els clients reben els
productes que han comprat al cap de dos dies. Els hi portarà un
repartidor amb furgoneta.
El seu cotxe sempre està ple de productes i papers amb ofertes i informació sobre tot tipus d'eines i materials varis.
Fede Hinojal Morera
EL MEU PARE ERA...
Per Meritxell Carreras
El meu pare era tintorer, però no com els d'ara. Ell era tintorer, tintorer, dels d'ofici. Va aprendre de jove, del seu pare. Sempre tinc un record d'ell, al seu taller, darrera la taula de destacar, amb un munt de roba bruta plena de taques impossibles, i molts cops obrant miracles, i també darrera la taula de planxar, planxant piles i piles d'abrics, faldilles, pantalons, camises, jaquetes, ...
A part de sabons, el meu pare feia servir líquids especials per destacar roba i líquids del sec per rentar aquella que no podia fer-se a l'aigua. Per treballar també necessitava màquines especials, com per exemple una màquina del sec, una rentadora industrial, màquines de planxar especials i maniquis de vapor. Ah! I també tenyia roba, i per tant tenia tints especials per roba i per a pell.
Molts estius el meu germà i jo donàvem un cop de mà als nostres pares a la tintoreria, perquè ell tot sol s'encarregava de fer tota la feina, i aquesta era l'època de més treball, ja que tothom treia de casa seva alfombres, edredons i la resta de roba d'hivern que no es podia rentar a casa.
El meu pare oferia un servei de qualitat, un servei molt diferent del que ofereixen les actuals tintoreries econòmiques i/o ràpides. Molts clients, ara que ell falta i la meva mare ha tancat el negoci, no saben on anar perquè han estat fidels a una tradició de més de 60 anys. El món ha canviat molt però està clar que una feina ben feta sempre serà una feina ben feta.
De què fan els pares? Per Sara Dionisio Ruiz:
Els meus pares ara ja estan jubilats, però fa un grapat d'anys s'havien dedicat a feines diverses que els permetien portar endavant a una família amb quatre fills. Degut a que en la seva joventut no van poder estudiar perquè es van haver de dedicar a les feines del camp, van desenvolupar un ampli ventall de recursos per la vida i ara en són tot uns experts. Però per no avorrir-vos massa em centraré en dues feines que m'agraden especialment:
El pare va ser operari en una fàbrica de llet. Concretament en una que ja no existeix i que es deia Rania, potser alguns la recordeu...
La seva feina consistia en vigilar el bon funcionament de tota la cadena d'envasament per tal que les ampolles arribessin perfectes a totes les llars. A més també feien iogurts i uns batuts boníssims que ens portava molts cops a casa...
La mare ha dedicat molts anys a treballar en un bar com a cuinera, feina que ha compaginat sempre amb la de mestressa de casa.
Com a cuinera ha
tingut al seu abast un munt de maquinària i estris per fer bons menjars i que
la clientela repetís. Com per exemple: ganivets, fregidores, taules de tallar,
planxes, neveres, etc.
Però els més important de tot és que tots dos han posat molta il·lusió i esforç en les seves feines i ara gaudeixen d'una jubilació ben merescuda.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ELS OFICIS DELS MEUS PARES
EL MEU PARE ERA... Paleta
El meu pare era paleta. Jo quan era petita recordo que sempre volia anar amb ell a les obres per veure què feia i com treballava.
Un paleta és una persona que té coneixements i experiència en l'ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.
- Martell - Cina mètrica - Formigonera - Pala - Nivell - Plomada - Paleta - Gaveta - Carretilla - Elevadora - Grua - Bastida Alguns dels materials que utilitza per construir són: - Totxana - Pedra - Marbre - Ciment - Fusta - Formigó LA MEVA MARE ERA... Analista de laboratori La meva mare treballava en un laboratori en una empresa càrica. La seva feina era analitzar les mostres de la carn que li portaven per veure si hi havia algun virus o bacteria. Cultivava una petita mostra de la carn i l'analitzava. De vegades els cpas de setmana ella i jo anavem al laboratori a veure com evolucionaven aquestes mostres i jo l'ajudava una mica en el que podia, però havia d'anar amb molt de compte. Els materials que utilitzava eren: - Plaques de petri - Microscopis - Lupes - Neveres - Estufes - Flascons - Provetes - Materials varis de laboratori. Sandra Colomer Padrosa ELS OFICIS DELS MEUS PARES
Montse Tort
Pare: Habilitat de classes passives.
Un habilitat de classes passives, és un professional especialitzat en l'atenció als pensionistes que, assessora, gestiona i abona les prestacions que reconeix l'estat, així com el tràmit i el cobrament de les pensions corresponents a les mutualitat de funcionaris integrades en Muface o Isfas.
Mare: Mestressa de casa.
La meva mare sempre s'ha encarregat de les feines de la casa, (netejar, comprar, rentar la roba, cuinar...) així com de la cura dels seus cinc fills, i a més, treballava al despatx del meu pare en els moments de més feina. Atenia als clients i clientes, tant personalment com per telèfon i feia tots els rebuts.
MONITORA DE MENJADORS ESCOLARS
Bones!!
Ma mare és monitora de menjadors escolars d'una escola de Barcelona, a tocar del mar. Bé, va començar sent monitora de menjador, i ara ja és coordinadora d'aquest espai.
En començar la seva tasca com a monitora calia aprendre moltes coses:
- com és l'infant: quines característiques té cada nen, quines particularitats.
- Què li agrada més menjar i què menys.
- Com és l'entorn que l'envolta
- Com és la seva família.
- Quins interessos té.
etc...
No és feina fàcil, doncs no només és donar de menjar a l'infant, sinó saber fer de monitora: ser com una mare per ells (sobretot amb els més petits de 3 anyets) saber de psicologia, saber de jocs, cançons, tallers manipulatius, a més de tenir un títol de manipulador d'aliments.
Ella va començar amb els més petits, amb P3, amb tot el què això comporta: plors, menjars que no agraden, llunyania dels pares...però poc a poc i amb l'ajuda de tota l'escola, una se ne'n surt!
L'horari és de 12,30h a 14,30h, amb una migdiada entremig.
Per anar a dinar els nens/es tenen unes rutines:
- rentar-se les mans (on hi han uns encarregats de posar sabó i subjectar la tovallola)
- repartir tovallons (també hi ha un encarregat)
- Cantar una cançó per donar el bon profit a la resta de companys
- posar aigua a les gerres i als gots (amb un encarregat per taula)
- menjar i que els sigui de profit
- recollir cadascú la seva safata, el seu tovalló i el seu got.
- preparar-se per la migdiada i dormir.
- llevar-se de la migdiada i anar al lavabo a rentar-se la cara, fer un pipi i preparar-se per les classes de la tarda.
- I, finalment, explicar un conte mentre s'espera a la mestra que vindrà a fer la classe.
Tot això sembla fàcil, però quan et trobes amb un grup de 26 nens...cal organització!!!
Un cop passat el primer trimestre..això ja rutlla!!! I doncs, és qüestió de gaudir dels nens i aprendre amb ells!
Esther Falces Vilarrasa
ELS OFICIS DELS MEUS PARES(Martina Zamora)DELINEANT
ÉL MEU PARE ERA DELINEANT.
RECORDO LES VISITES A LA SEVA OFICINA. LA SEVA TAULA ERA CREUADA PER UN REGLE GEGANT.A PARTIR DEL QUAL FEIA SERVIR L'ESQUADRA, EL CARTABÓ O EL COMPÀS PER FER TOTES LES LÍNIES POSSIBLES DEL MÓN. DIBUIXAVA MAQUINÀRIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE MAHONS DE FORMIGÓ.
NO VA ARRIBAR A VIURE EL BOOM DE LES NOVES TECNOLOGIES. AIXÍ QUE TOTS ELS SEUS DIBUIXOS, NORMALMENT FETS EN PLÀNOLS GEGANTS, EREN MANUALS.
MESTRESSA DE CASA
LA MEVA MARE SEMPRE HA ESTAT MESTRESSA DE CASA. LES TASQUES D'AQUEST OFICI SÓN INTERMINABLES: RENTAR, CUINAR, ESCOMBRAR, FREGAR, COMPRAR...
I QUE DIR DELS ESTRIS, TOTS ELS IMAGINABLES PER REALITZAR TOTES LES FEINES ESMENTADES.
PERÒ DE TOTES LES ACTIVITATS QUE DESENVOLUPAVA HI HA UNES QUE MEREIXEN UN PUNT I APART: LA GENEROSITAT, LA TENDRESA I MOLTES DOSIS DE PACIÈNCIA.
|
Els teus pares quin ofici tenen?
Els oficis es perden. Preguntes als nens de que fan els pares i no saben que dir, Aqui posarem les noticies dels Oficis.
Si voleu hi podeu inserir imatges.
EL MEU PARE ERA...
Per Meritxell Carreras
El meu pare era tintorer, però no com els d'ara. Ell era tintorer, tintorer, dels d'ofici. Va aprendre de jove, del seu pare. Sempre tinc un record d'ell, al seu taller, darrera la taula de destacar, amb un munt de roba bruta plena de taques impossibles, i molts cops obrant miracles, i també darrera la taula de planxar, planxant piles i piles d'abrics, faldilles, pantalons, camises, jaquetes, ...
A part de sabons, el meu pare feia servir líquids especials per destacar roba i líquids del sec per rentar aquella que no podia fer-se a l'aigua. Per treballar també necessitava màquines especials, com per exemple una màquina del sec, una rentadora industrial, màquines de planxar especials i maniquis de vapor. Ah! I també tenyia roba, i per tant tenia tints especials per roba i per a pell.
Molts estius el meu germà i jo donàvem un cop de mà als nostres pares a la tintoreria, perquè ell tot sol s'encarregava de fer tota la feina, i aquesta era l'època de més treball, ja que tothom treia de casa seva alfombres, edredons i la resta de roba d'hivern que no es podia rentar a casa.
El meu pare oferia un servei de qualitat, un servei molt diferent del que ofereixen les actuals tintoreries econòmiques i/o ràpides. Molts clients, ara que ell falta i la meva mare ha tancat el negoci, no saben on anar perquè han estat fidels a una tradició de més de 60 anys. El món ha canviat molt però està clar que una feina ben feta sempre serà una feina ben feta.
De què fan els pares? Per Sara Dionisio Ruiz:
Els meus pares ara ja estan jubilats, però fa un grapat d'anys s'havien dedicat a feines diverses que els permetien portar endavant a una família amb quatre fills. Degut a que en la seva joventut no van poder estudiar perquè es van haver de dedicar a les feines del camp, van desenvolupar un ampli ventall de recursos per la vida i ara en són tot uns experts. Però per no avorrir-vos massa em centraré en dues feines que m'agraden especialment:
El pare va ser operari en una fàbrica de llet. Concretament en una que ja no existeix i que es deia Rania, potser alguns la recordeu...
La seva feina consistia en vigilar el bon funcionament de tota la cadena d'envasament per tal que les ampolles arribessin perfectes a totes les llars. A més també feien iogurts i uns batuts boníssims que ens portava molts cops a casa...
La mare ha dedicat molts anys a treballar en un bar com a cuinera, feina que ha compaginat sempre amb la de mestressa de casa.
Com a cuinera ha
tingut al seu abast un munt de maquinària i estris per fer bons menjars i que
la clientela repetís. Com per exemple: ganivets, fregidores, taules de tallar,
planxes, neveres, etc.
Però els més important de tot és que tots dos han posat molta il·lusió i esforç en les seves feines i ara gaudeixen d'una jubilació ben merescuda.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ELS OFICIS DELS MEUS PARES
EL MEU PARE ERA... Paleta
El meu pare era paleta. Jo quan era petita recordo que sempre volia anar amb ell a les obres per veure què feia i com treballava.
Un paleta és una persona que té coneixements i experiència en l'ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.
- Martell - Cina mètrica - Formigonera - Pala - Nivell - Plomada - Paleta - Gaveta - Carretilla - Elevadora - Grua - Bastida Alguns dels materials que utilitza per construir són: - Totxana - Pedra - Marbre - Ciment - Fusta - Formigó LA MEVA MARE ERA... Analista de laboratori La meva mare treballava en un laboratori en una empresa càrica. La seva feina era analitzar les mostres de la carn que li portaven per veure si hi havia algun virus o bacteria. Cultivava una petita mostra de la carn i l'analitzava. De vegades els cpas de setmana ella i jo anavem al laboratori a veure com evolucionaven aquestes mostres i jo l'ajudava una mica en el que podia, però havia d'anar amb molt de compte. Els materials que utilitzava eren: - Plaques de petri - Microscopis - Lupes - Neveres - Estufes - Flascons - Provetes - Materials varis de laboratori. Sandra Colomer Padrosa ELS OFICIS DELS MEUS PARES
Montse Tort
Pare: Habilitat de classes passives.
Un habilitat de classes passives, és un professional especialitzat en l'atenció als pensionistes que, assessora, gestiona i abona les prestacions que reconeix l'estat, així com el tràmit i el cobrament de les pensions corresponents a les mutualitat de funcionaris integrades en Muface o Isfas.
Mare: Mestressa de casa.
La meva mare sempre s'ha encarregat de les feines de la casa, (netejar, comprar, rentar la roba, cuinar...) així com de la cura dels seus cinc fills, i a més, treballava al despatx del meu pare en els moments de més feina. Atenia als clients i clientes, tant personalment com per telèfon i feia tots els rebuts.
MONITORA DE MENJADORS ESCOLARS
Bones!!
Ma mare és monitora de menjadors escolars d'una escola de Barcelona, a tocar del mar. Bé, va començar sent monitora de menjador, i ara ja és coordinadora d'aquest espai.
En començar la seva tasca com a monitora calia aprendre moltes coses:
- com és l'infant: quines característiques té cada nen, quines particularitats.
- Què li agrada més menjar i què menys.
- Com és l'entorn que l'envolta
- Com és la seva família.
- Quins interessos té.
etc...
No és feina fàcil, doncs no només és donar de menjar a l'infant, sinó saber fer de monitora: ser com una mare per ells (sobretot amb els més petits de 3 anyets) saber de psicologia, saber de jocs, cançons, tallers manipulatius, a més de tenir un títol de manipulador d'aliments.
Ella va començar amb els més petits, amb P3, amb tot el què això comporta: plors, menjars que no agraden, llunyania dels pares...però poc a poc i amb l'ajuda de tota l'escola, una se ne'n surt!
L'horari és de 12,30h a 14,30h, amb una migdiada entremig.
Per anar a dinar els nens/es tenen unes rutines:
- rentar-se les mans (on hi han uns encarregats de posar sabó i subjectar la tovallola)
- repartir tovallons (també hi ha un encarregat)
- Cantar una cançó per donar el bon profit a la resta de companys
- posar aigua a les gerres i als gots (amb un encarregat per taula)
- menjar i que els sigui de profit
- recollir cadascú la seva safata, el seu tovalló i el seu got.
- preparar-se per la migdiada i dormir.
- llevar-se de la migdiada i anar al lavabo a rentar-se la cara, fer un pipi i preparar-se per les classes de la tarda.
- I, finalment, explicar un conte mentre s'espera a la mestra que vindrà a fer la classe.
Tot això sembla fàcil, però quan et trobes amb un grup de 26 nens...cal organització!!!
Un cop passat el primer trimestre..això ja rutlla!!! I doncs, és qüestió de gaudir dels nens i aprendre amb ells!
Esther Falces Vilarrasa
ELS OFICIS DELS MEUS PARES(Martina Zamora)DELINEANT
ÉL MEU PARE ERA DELINEANT.
RECORDO LES VISITES A LA SEVA OFICINA. LA SEVA TAULA ERA CREUADA PER UN REGLE GEGANT.A PARTIR DEL QUAL FEIA SERVIR L'ESQUADRA, EL CARTABÓ O EL COMPÀS PER FER TOTES LES LÍNIES POSSIBLES DEL MÓN. DIBUIXAVA MAQUINÀRIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE MAHONS DE FORMIGÓ.
NO VA ARRIBAR A VIURE EL BOOM DE LES NOVES TECNOLOGIES. AIXÍ QUE TOTS ELS SEUS DIBUIXOS, NORMALMENT FETS EN PLÀNOLS GEGANTS, EREN MANUALS.
MESTRESSA DE CASA
LA MEVA MARE SEMPRE HA ESTAT MESTRESSA DE CASA. LES TASQUES D'AQUEST OFICI SÓN INTERMINABLES: RENTAR, CUINAR, ESCOMBRAR, FREGAR, COMPRAR...
I QUE DIR DELS ESTRIS, TOTS ELS IMAGINABLES PER REALITZAR TOTES LES FEINES ESMENTADES.
PERÒ DE TOTES LES ACTIVITATS QUE DESENVOLUPAVA HI HA UNES QUE MEREIXEN UN PUNT I APART: LA GENEROSITAT, LA TENDRESA I MOLTES DOSIS DE PACIÈNCIA.
|
ELS OFICIS DELS NOSTRES PARES I MARES
(Yolanda Alcoletge)
(Yolanda Alcoletge)
LA CUINERA I EL CAMBRER
El meu pare, fins fa poc, era hosteler juntament amb la meva mare, tots dos tenien un restaurant.
La meva mare era una de les cuineres i el meu pare, un dels cambrers.
Quins estris utilitza una cuinera?
-un barret per cuinar
-una bona bata per no embrutar-se
-una taula per tallar
-ganivets
-pedres per afilar
-espátules
-batidor manual
-pelador
-cullera de fusta
-colador
-pinzes
-ratllador
-tisores
-medidors
-bols
-olles
-paelles...
De la cuinera se'n beneficien els clients ja que són els consumidors qui relment es menjaran el menjar elaborat per la cuinera del restaurant.
Què necessita un cambrer?
-uniforme
-llibreta de notes
-bolígraf
-saber portar una safata carregada de begudes o menjars
-ser agradable i amable amb els clients
Del cambrer se'n beneficien els clients ja que són ells mateixos quin notaran la rapidessa del servei, la simpatía...
ELS OFICIS DELS MEUS PARES
(RAÜL GALOBARDES)
ELS BOMBERS
(RAÜL GALOBARDES)
ELS BOMBERS
PARE
El meu pare era bomber. Es va jubilar l'any passat...
Un bomber és una persona formada, entrenada i equipada per apagar focs, rescatar persones, atendre situacions d'emergència, com ara inundacions, huracans, terratrèmols, suïcidis, etc. En alguns països també proporcionen serveis mèdics bàsics.
A Espanya, els encarregats d'efectuar rescats no són bombers, sinó la unitat GREIM de la Guàrdia Civil. A Catalunya, els rescats de muntanya entren en competència del GRAE (Grup de Recolzament d'Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, encara que els Mossos d'Esquadra tenen també una unitat de muntanya, que no es dedica a rescats.
Els bombers tenen diversos medis per anar a apagar un foc:
Els camions de bombers estan equipats de tal manera que siguin d'ús en el cas de haver d'apagar un foc.
Els camions que tiren escuma no inflamable pels casos on no es pot utilitzar l'aigua.
Els helicòpters de vigilància només serveixen per detectar l'incendi.
Els hidroavions poden carregar aigua (per exemple: en un pantà)
Els helicòpters de descarrega que poden agafar l'aigua de petits envasaments mitjançant una mànega i una bomba d'aigua (per exemple: basses preparades o piscines).
CUINERA
MARE
La meva mare treballa de cuinera. Un cuiner/a és una persona que cuina per ofici i professió.Segons els seus coneixements i funcions s'estableix la següent jerarquia, de menor a major responsabilitat: Ajudant o ajudant de cuina, Cuiner, Xef O també: Ajudant de cuina, Cuiner, Segon cap de cuina (podent ser encarregat d'una o diverses partides), Cap de cuina.
ELS OFICIS DELS NOSTRES PARES
(Pedro Soriano)
Pare (mestre)
A l'escola, és l'encarregat d'ensenyar uns continguts i uns valors als alumnes. El mestre controla la classe, prepara la matèria i l'avalua i acompanya l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Es basa en el currículum per saber què ha de transmetre, usant una determinada metodologia o didàctica per apropar el tema a l'altre.
El mestre posseeix algunes funcions fonamentals: actuar com a lligam generacional, ja que transmet els continguts socialment acceptats (incloses normes i problemes) als infants i joves; contribueix a millorar el nivell cultural d'un país; serveix com a referència adulta en tant que persona per a l'alumne; prepara els aprenents per aconseguir les seves fites mitjançant el coneixement i per últim ajuda a la socialització.
El mestre no només ha de ser un instructor que els hi ensenyi un conceptes i uns valors, sinó que també ha d'introduir-los en el món de la culturització i del coneixement del nostre poble, barri, ciutat... perquè creixin cultes.
Mare (modista)
Un modista és la persona que té per professió el disseny i confecció de
peces de vestir femenines com vestits, bruses, abrics, etc. També es
denomina dissenyador de moda. El modista acorda amb el seu client el
tipus de roba que va a confeccionar concretant els detalls de la mateixa
referits a formes, colors, material, acabats, etc. Seguidament pren
mesures de diferents parts del seu cos per establir les dimensions que
adoptaran les peces.
Oficis dels pares
Miquel Angel Alfonso
L’ofici del meu pare: Pagès.
Un pagès és una persona que té com a ofici treballar les terres i ben que les treballava. Es llevava ben d’hora i anava a vereu les seves patates, les tomates, les cebes, els alls, …. I fins el vespre no arribava a casa. Se’l veia cansat pero feliç de poder remenar tot el dia en el seu gran hort. A més, també tenia a càrrec seu molts animals: cabres, gallines, porcs, conills… Eren els seus estimats animalons. Ara ja fa uns quants anys que va deixar de gaudir treballant la terra i ens va deixar a tots. Cada vegada que veig algú a l’hort penso el que tant disfrutava treballant la mare natura.
L’ofici de la meva mare: Mestressa de casa.
A casa meva, quan era petit erem cinc infants i els meus pares. Ja veus, quina passada, jo no m’imagino tenint cura de cinc fills!!!.
La meva mare sempre que podia ajudava el pare a fer les tasques de pagesia, pero amb tants nen@s, per allà al mig, tanta roba per netejar, tants llits per fer, tantes boques que donar de menjar, tantes coses per endreçar,… pobre dòna no donava a l’abast, quina paciència i quan de temps invertit a casa. Ara quan ja tots som grans, li demanen com ha estat la seva vida: sempre diu, "jo cuidant de vosaltres i la casa he estat feliç".
L'OFICI DEL MEU PARE: ADMINISTRATIU-COMPTABLE
El meu pare, durant molts anys, va treballar en una oficina d'un comerç de recanvis de l'automòbil. Era administratiu i comptable, i s'encarregava de tenir ordenats i arxivats tot el paperam que es genera en un negoci: factures, rebuts, certificats, pagament d'impostos, correu comercial, etc.
També s'encarregava de tenir al dia els balanços comptables de l'empresa. Vaja, qui remenava els calès però no cap ni un era d'ell. Una vegada em va ensenyar una de les feines que feia amb els dinerets de caixa que tenia per a fer pagaments petits en l'oficina: els tenia en una petita caixa amb clau, i quan tothom marxava, s'anava al magatzem de pneumàtics i dins d'un amagava la caixa durant la nit o el cap de setmana...
Crec que és una feina que t'ha d'agradar i que has de ser molt ordenat i metòdic, ja que certament no és que sigui molt divertit: papers i papers, pagaments i abonaments...
Joan Guerrero
El meu pare era ferroviari (guardaagulles).
La definició de ferroviari ve a dir:
“ Persona que està relacionada amb el ferrocarril amb la fabricació o el tràfic
de trens”.
Eren i són molt diversos els diferents càrrecs que és podien
incloure en aquesta definició. Alguns d’aquests càrrecs o funcions han
desaparegut degut a la modernització de les infraestructures: vies, senyals,
automatismes, sistemes de seguretat, comunicacions, etc.
Anomeno alguns dels que jo coneixia: cap d’estació, factor de
circulació, interventor, responsable de taquilla de bitllets, mosso d’estació,
mosso d’equipatge, guardaagulles, etc.
El meu pare era guardaagulles. Avui en dia això no existeix perquè
tot és automàtic.
Antigament, per canviar
els trens d’una via a una altre és feia a mà.
Treballava a pocs kilòmetres de l’entrada de l’estació.
El cap d’estació el trucava per telèfon (en una petita caseta) i li deia a
quina via volia situar el tren a l’estació.
El pare feia tot l’itinerari, girant els canvis d’agulles, de manera que
el tren quedes situat a l’andana que calia.
Era una feina de molta responsabilitat.
ANGEL NOGUEIRA
PARE: BOMBER
__________________________________________________________
FER DE PAGÈS
Els meus pares feien totes les feines que es fan al camp. El dia començava amb la sortida del sol i no paraven fins el vespre. El pare feia les feines físicament més dures: verema, sega, conreu, fer carbó, cacera, pesca , matança del porc, portar els remats a les millors pastures,... i la mare s'encarregava de la casa, l'hort, els fills, la cuina,... Tot depenia de l'estació de l'any.
A mida que nosaltres, els sis fills anàvem creixent, ajudàvem en el que podíem.
Quan vam emigrar a la ciutat tot va canviar.
Toni Medina
EL MEU PARE ERA... FUSTER!
El meu pare va ser fuster 45 anys! Com no, és de la Sénia, i aquí en aquest poble del sud de Catalunya quasibé tota la seva població s'ha dedicat a la fabricació i venta de mobles.
Són moltes les eines que necessita un fuster per poder treballar, entre d'altres:
(Natàlia Segura)
Va deixar de treballar per tenir cura de nosaltres quatre, el pare era molt temps fora i ella ja tenia molta feina a casa.
EL MEU PARE/MARE ERA...
PARE: BOMBER
Els bombers i les bomberes són les persones formades, entrenades i
equipades per apagar focs, rescatar persones, atendre situacions
d’emergència, com ara inundacions, huracans, terratrèmols, etc. En
alguns països també proporcionen serveis mèdics bàsics.
Observa algunes de les tasques que fan els bombers.
1.-Els bombers i les bomberes
realitzen el que s'anomena servei
públic.
2.-Els bombers
tenen varis medis per anar a apagar un foc:
- Els camions de bombers estan equipats de tal manera que siguin d'ús en el cas de haver d'apagar un foc.
- Els helicòpters de vigilància només serveixen per detectar l'incendi.
- Els hidroavions poden carregar aigua (per exemple: en un pantà)
- Els helicòpters de descarrega poden agafar l'aigua de petits envassaments mitjançant una mànega i una bomba d'aigua (per exemple: basses preparades o piscines)
3.-Mentre els bombers i les bomberes no
han de sortir per fer alguna de les seves tasques es queden al parc de
bombers i com que hi estan moltes hores, el parc ha de tenir tota classe
de dependències, és com una segona casa.
4.-Els bombers i les bomberes no poden fer la seva feina vestits com van pel carrer. Segons la feina que fan s'han de posar una vestimenta especial.
MARE: FARMACÈUTICA
MARE: FARMACÈUTICA
Els farmacèutics i les farmacèutiques són professionals de la salut que exerceixen la farmàcia i són uns/es grans coneixedors/es del medicament, així com dels efectes que pot tenir aquest al cos humà i les propietats químiques i biològiques del fàrmac i del cos on actua.
Alguns exemple d'una actuació correcta d'un farmacèutic podrien ser:
- Preparar medicaments (fórmules magistrals, preparats oficinals en l'oficina de farmàcia)
- Expendre medicaments no danyosos sense recepta.
- Remetre el pacient a un especialista quan se sap quina molèstia o malaltia li ocorre.
_________________________________________________________________________________
ELS OFICIS DELS MEUS PARES
Els meus pares
tenen un negoci al barri o vivim. Principalment és un forn de pa i pastisseria
però mica en mica s’ha anat convertint en la tenda de queviures del barri. És una
tenda petita on s’hi pot trobar de tot, des de congelats o embotits fins a fruites
i verdures. A mi m’agradaria que de tant en tant poguessin tancar i anar a fer
un viatge o passar el dia fora però això encara no és possible, mai fan
vacances.
A part del negoci
familiar, el meu pare treballa com a encarregat a una fabrica de la Llagosta. La
seva feina consisteix a fer els sobres de sucre que ens serveixen als bars i
restaurants amb el cafè. En fa de molts tipus: dels rectangulars, dels allargats,
amb cullereta o sense. A més, la fabrica on treballa el meu pare serveix sucre
a cadenes de restaurants coneguts, presons i àrees de servei.
La meva mare també fa de mestressa de casa. Ho fa ella perquè és qui més temps passa a casa i s'encarrega de preparar els dinars i els sopars. També fa la major part de les feines de casa.
Sonia Hernández.
FER DE PAGÈS
Els meus pares feien totes les feines que es fan al camp. El dia començava amb la sortida del sol i no paraven fins el vespre. El pare feia les feines físicament més dures: verema, sega, conreu, fer carbó, cacera, pesca , matança del porc, portar els remats a les millors pastures,... i la mare s'encarregava de la casa, l'hort, els fills, la cuina,... Tot depenia de l'estació de l'any.
A mida que nosaltres, els sis fills anàvem creixent, ajudàvem en el que podíem.
Quan vam emigrar a la ciutat tot va canviar.
Toni Medina
EL MEU PARE ERA TEIXIDOR
El meu pare era teixidor a la fàbrica del Torradas S.A. de Vilanova del Camí. Teixia amb l'ajuda d'unes màquines bastant modernes: jerseis, jaquetes, armilles, etc. tant d'home com de dona. Feia
servir molta llana, fil de cotó i altres tipus de fils més sintètics i
de tots els colors, per tal de teixir a la última moda.
Màquina de teixir a l'esquerra i antic teixidor a la dreta. |
Botiga del Torradas a Vilanova del Camí (ja no existeix) |
LA MEVA MARE ERA PLEGADORA
La
meva mare era plegadora a la fàbrica del Torradas S.A. de Vilanova del
Camí. Plegava tot tipus de peces de vestir i també les embossava! Durant
algun temps també va ser planxadora i talladora, quan encara tenia
força a les mans. Em recordo quan em parlava que hi havia comandes que
corrien pressa perquè si no les tenien a punt en un dia concret a una
hora concreta, ja no les volien i les tornaven a la fàbrica, com per
exemple, comandes per al Corte Inglés, per al Lacoste, etc. Però també
em recordo que m'explicava que això no duraria gaire, sobretot el seu
ofici, ja que des de Xina, ja venien peces plegades i embolicades a un
preu molt baix! I així va ser... El Torradas S.A. va tancar les seves
portes al futur... al seu futur com a fàbrica familiar i sobretot al
futur de les famílies del poble que treballaven gràcies a ells.
Antigues planxadores |
Eloy Martínez Panadès
EL MEU PARE ERA... FUSTER!
El meu pare va ser fuster 45 anys! Com no, és de la Sénia, i aquí en aquest poble del sud de Catalunya quasibé tota la seva població s'ha dedicat a la fabricació i venta de mobles.
Són moltes les eines que necessita un fuster per poder treballar, entre d'altres:
- Banc de fuster
- Martell
- Paper de vidre
- Serres
- Regle i escaire
- Serjant...
- Polidora
- Ribot elèctric
- Rebaixadora
- Serra circular...
(Natàlia Segura)
EL MEU PARE ERA… COMERCIAL
El meu pare va ser
molts anys comercial d’una empresa de maquinària agrícola. Viatjava per tota
Espanya i estava gairebé tota la setmana fora de casa. Com llavors no hi havia
telefonia mòbil, recordo com esperàvem ansioses les meves germanes i jo, les seves trucades al
vespre.
Quan arribava el divendres estàvem molt contentes ja que ens
acostumava a portar un regalet de cada ciutat que visitava. Tot i que sovint
arribava molt tard a casa, sempre estava pendent dels nostres deures escolars i
ens revisava totes les feines... Sobretot les matemàtiques que eren la meva
creu!
LA MEVA MARE
ERA...PERRUQUERA
La mare va fer de
perruquera molts anys, es una feina que li ha agradat molt: rentar, pentinar,
tallar el cabell, tenyir... A les meves germanes i a mi ens tallava els cabells amb unes tisores
de perruquera que em fascinaven...Eren tan diferents de les de l’escola!
Va deixar de treballar per tenir cura de nosaltres quatre, el pare era molt temps fora i ella ja tenia molta feina a casa.
Marina Dolcet.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina